Llegim!

La Fira del Llibre de València i jo som fedals, nascuts el mateix any, enguany fem 61 edicions / anys respectivament. Hem arribat tots dos a una edat madura, interessant i plena d’il·lusions. En resum, fem molt de goig encara! Dijous passat, en la inauguració, Gemma Lluch fou la pregonera i ens deixà un discurs com acostuma a fer: tan ben lligat com carregat de reflexions i deures. Començà amb sis raons que justificaven la lectura i acabà amb cinc obligacions de l’administració pública per a garantir l’accés a la lectura.

La primera, Llegir per a construir la memòria: els llibres com a memòria col·lectiva; la segona, Llegir per a compartir: la lectura com a pràctica de conversa i intercanvi de sabers; la tercera, Llegir per a saber: llegim per a comprendre el món; la quarta, Llegir com un repte per al cervell: és un exercici mental exigent, especialment durant l’adolescència; la cinquena, Llegir com a anivellament cultural: la lectura és una eina poderosa de justícia cultural, d’igualtat d’oportunitats i de progrés col·lectiu i la sisena, Llegir per a ser millors persones: és una elecció, és la capacitat que tenim d’aprofitar el poder de la lectura.

Els confesse que la sisena fou la que més em va sobtar, sobretot perquè sempre he pensat que no es podem ser bons mestres, bons jutges, bons metges, bons arquitectes... si no es té el bé per a les persones com a ideal de vida. Sentir que hi ha estudis que mostren com la lectura acumulada de literatura clàssica millora l’empatia, ajuda a cooperar, consolar algú, a saber gestionar els conflictes, a ser acceptat i a sentir-se part del grup em va fer pensar que anava pel bon camí.

Acabava el pregó amb cinc accions positives per a millorar la quantitat i la qualitat de les lectures: donar valor a la llibreria, ajudar les biblioteques, formar les famílies, crear espais de lectura que ens inviten a alçar la vista de la pantalla i reconéixer econòmicament i socialment els mestres.

Començàrem, quan Marina i Artur eren menuts, a visitar la Fira del Llibre en família, han canviat les casetes on ens detenim i els autors que comprem. Ja no van de la meua mà i hui em fan ells més recomanacions que no al revés. Tornem amb la butxaca un poc més buida i les mans i el cor plens. Llarga vida als llibres i als qui els fan!