Buscant Edgar Morin

Diu Carles Senso, lúcid columnista d’este periòdic, que la gent compra llibres més pel nom de l’autor o l’autora que pel seu contingut. I la veritat és que les proves ho confirmen, generalment. Sobretot si els autors tenen noms del món mediàtic o del glamur de les xarxes i la fama. El resultat: molt sovint consumeixen xurros i bandegen les obres bones. És el que hi ha. Què li anem a fer.

En el meu cas, davant del gran allau de novetats que recauen cada any a la Fira del Llibre, necessite buscar una referència d’altura que de bell nou m’ubique en el terreny de la realitat, ben lluny, si de cas, de les hipotètiques impostures. Enguany he tornat a rellegir les 'Leçons d’un siècle de vie' (Lliçons d’un segle de vida), publicades pel savi francés Edgar Morin (París, 1921), en complir cent anys de vida, ací traduïdes per Paidós.

El filòsof, que complirà cent cinc anys, diu que la clau de la seua extraordinària longevitat és no perdre mai la passió per aprendre. Però, és clar, aprendre ara per ara és deixar-se dur per l’ansietat icònica de les xarxes i la informació instantània, i defugir com de la pesta del sacrifici del pensament abstracte, que demana en general una mica més d’esforç de concentració.

Morin és un dels grans pensadors i activistes polièdrics i vitals, jueu sefardita, d’origen espanyol, però en contra de la colonització israeliana de Palestina, destacat membre de la Resistència francesa, humanista, solidari amb els humils i els humiliats, autor de nombrosos llibres per damunt dels quals sobrevolen alguns conceptes claus per a entendre el món actual, com són el pensament complex i la transdisciplinarietat. Conceptes importants ara que els populismes radicals d’extrema dreta contaminen l’ambient amb reduccionismes senzills i digeribles, però basats en les mentides i l’extensió programada de l’odi.

Cal prendre nota dels consells d’este savi ancià. Morin ens diu que per a envellir bé cal mantindre la curiositat de la infantesa, les aspiracions de l’adolescència i la responsabilitat de l’adult. I en l’edat madura, cal juntar l’experiència de les anteriors. Agafem bona nota perquè són consells ben saludables en els temps que corren. I sobretot, cal viure en un estat poètic, un estat de trànsit que estimule les rialles, com els jocs dels infants, que ens contagie l’alegria de viure i la solidaritat més enllà de la rancúnia i l’odi.

Suscríbete para seguir leyendo