Plegar veles

No dubte que ens menegem per ideals i objectius. Però hi ha moments que cal renunciar temporalment a posar-los en pràctica. Tot i que soc de muntanya i poc mariner, m’agrada definir eixa actitud amb una locució: plegar o abaixar veles. Quan la pronunciem, expressem que desistim de realitzar una cosa. La diem quan moderem les nostres pretensions o ens retirem davant persones excessivament insistents o dominants. A més, és una forma de comunicar que perdem o tanquem qualsevol ocupació perquè no funciona. També suposa la manera col·loquial de contar que marxem. Un bon sinònim és tirar la tovallola.

M’agraden les veles. Saben agafar l’invisible vent i transformar-lo en força. El color blanc transmet claror i transparència. Eixe és un motiu pel qual reivindique l’expressió plegar veles per a indicar que modere o abandone temporalment el que feia. Quan ho faig, plegue ordenadament la vela on estan els meus somnis. Després, la guarde i espere a traure-la en el moment oportú. Pense que és l’acció més sensata si treballes en un lloc i no vols passar-te el dia xocant contra qui no creu en el que consideres important.

En l’actual context polític, alguns i algunes que tenim principis progressistes preferim plegar veles. No és una rendició. Es tracta de no alimentar els enfrontaments i actuar amb racionalitat. Significa no copiar comportaments radicalitzats. Tal vegada, la societat, mirant que hi ha persones que no busquem confrontacions, comprenga que els integrismes acaben ferint greument la humanitat.

En el món de les falles, en el qual he participat en primera fila, necessite plegar veles, tant en el casal com en els organismes. Ara, desgastar-se cada instant no té sentit. Algun dia la festa serà més cultura festiva i s’entendrà millor com a patrimoni immaterial. Allí estaré per a desplegar la vela.

El diàleg sempre és necessari. No obstant això, de vegades, paga la pena plegar veles i tancar les negociacions. Ajuda a reflexionar. La vaga de l’ensenyament, reivindicadora de causes justes, n’és un bon cas. De segur, contribuirà a tornar al consens. Trobe que l’anterior conseller, amb massa reaccions prepotents i poc desitjós de concertar, es mereixia també la mobilització. No oblidem que la situació ve de lluny.

En definitiva, no ens desanimem per plegar veles. A voltes, és profitós per a conservar allò que som. Una retirada programada és una tornada assegurada.