Els formats més xicotets i curts donen una nova vida a l'assaig valencià

Rares vegades, en el mercat editorial estatal es produeixen moviments de plaques tectòniques que, de sobte, canvien el panorama sense adonar-nos. Un d’aquests es va produir amb el triomf del format dels Nuevos Cuadernos Anagrama l’any 2017. Quasi deu anys després, l’assaig i la no-ficció s’ha transformat en moltes altres editorials independents i de grans segells, xicotetes, mitjanes i locals, però també gegants internacionals. Des de la col·lecció de EnDebate de Penguin fins als Cromos d’Altamarea: són molts els segells que han vist que l’assaig hui es duu a la butxaca del pantaló, es llig al metro i sintetitza idees que fan reflexionar més enllà de l’assaig acadèmic.

Les editorials valencianes no s’han quedat enrere. La darrera a aportar el seu treball a aquest camp ha sigut l’editorial Vincle. Acaba de publicar tres títols per encetar la seua col·lecció Conceptos: llibres de format reduït i textos breus que no superen les 100 pàgines, de caràcter divulgatiu sobre temes d'actualitat que conviden a la reflexió i al debat. Han publicat ‘Me hicisteis mal’, de Jesús García Cívico, on l’autor reflexiona sobre els canvis en la moralitat i els models de conducta, ‘Manual para escribir con alma’, de Carmen Amoraga, en el qual l’escriptora fa una guia accessible i sentida del perquè de l’escriptura, i ‘Contra el odio’ de Susana Gisbert Grifo, jurista i fiscal que ha escrit un assaig sobre els delictes d’odi. I tres títols més venen de camí: ‘Maria Beneyto portàtil’, de Josep Ballester, ‘Las ciudades de Concha Alós’ de Amparo Ayora i ‘Tratado del socorro de los pobres’, de Lluís Vives. I no està sola!

Publicacions de la Universitat de València (PUV) té la col·lecció Breviaris, on han publicat darrerament ‘Sobre l'amistat’, de Siegfried Kracauer i tenen títols en valencià de pensadors i pensadores com Simone Weil, Alexis de Tocqueville, David Hume o Voltaire. 'Breviaris', de fet, és una col·lecció de llarg recorregut que ja publicava títols abans de la febra dels llibres de xicotet format. El primer Breviari va arribar a les prestatgeries l’any 2004 amb el ‘Discurs sobre la dignitat de l’home’, de Pico della Mirandola en edició i traducció d’Antoni Seva.

L’editorial Barlin Libros, que tan sols publica assaig i no-ficció, també va veure l’oportunitat de publicar assajos curts a la seua col·lecció Paisaje Mini. Assajos curts, escrits tots ex profeso i per autors nacionals, que es reconeixen a les llibreries perquè tots els títols comencen amb la fòrmula ‘El arte de…’. Per aquesta col·lecció han passat Esther López Barceló, Luci Romero, Berta García Faet o Áurea Ortiz. Fa pocs dies van publicar ‘El arte de traspasar la escritura’, de Sofía Ruvira, un “urgent al·legat sobre el valor incomparable de perforar l'escriptura com a forma essencial d'existència”, en paraules de l’editorial.

Una altra editorial valenciana que explora el format des de fa anys és Sembra Llibres. L’any 2020 van publicar els primers títols de la seua col·lecció Bàsics: ‘Principis elementals de filosofia’, de Georges Politzer i ‘Palestina. Una història essencial’, de Jorge Ramos Tolosa, un llibre que encara continua venent-se a la Fira del Llibre. Darrerament, han publicat ‘Filosofia en flames’ de Xisca Homar i ‘La responsabilitat dels intel·lectuals’ de Noam Chomsky.

Les raons que duen les editorials a publicar assaig curt i concís són molt diverses: creix l’interés pels debats polítics i de pensament que certifiquen els èxits de certs formats televisius i de xarxes socials, però també manca temps per a moltíssimes persones, que viuen i treballen amb massa obligacions per a comprometre’s amb la lectura d’un text dens de pensament de 300 pàgines. Però hi ha una raó que mai perd alé: la curiositat dels lectors i lectores pel món que els envolta no s’acaba. I les editorials valencianes han trobat una forma d’atendre-la.