Museus

Ahir fou el dia internacional dedicat als museus. Els centres expositius reforçaven les programacions amb portes obertes i visites guiades a les mostres permanents i temporals, concerts i visites teatralitzades durant el cap de setmana i un dilluns excepcionalment obert.

Crec que no aniré massa errada si el gros dels visitants foren turistes i si els museus de pagament: el Centre Bancaixa i l'Hortensia Herrero els que més ocupació tingueren. I no em fa gens de gràcia. M'encanten els museus i no arribe a comprendre com la majoria dels habitants de València desconeixen el museu de Belles Arts, la casa museu Benlliure o el Nacional de Ceràmica, que són excepcionals i a més debades o amb un preu irrisori. Se'ns ompli la boca parlant de Sorolla, però tenim sales plenes de l'artista de la llum que demanen visitants locals com si fora almoina. De Pinazo i de la casa museu ni en parle. Acabà l'any dedicat a ell i ni això poguérem recuperar. 

Els museus són el «Lloc on es conserven i s'exposen col·leccions d'objectes artístics o científics», com diu el Diccionari, però són també ―o poden ser-ho― un revulsiu social, l'ànima d'un barri, l'excusa perfecta per a dinamitzar una zona deprimida i sempre serà un lloc on ens podrem sentir millor. El repte científic que planteja un museu de la ciència dinàmic, interactiu, on no tocar estiga prohibit; l'enlluernament d'un museu de ciències naturals; l'observació de la natura en un jardí botànic o l'exposició a l'art d'un museu de pintura nodrix l'ànima, espavila el cervell, estimula els sentits i ens fa sentir una miqueta més menuts davant del geni i un poc també més humans. Convida a pensar, ens obliga a fer una pausa.

Els museus són guàrdia i custòdia del nostre patrimoni. Les parròquies conserven meravelles que són la història del poble que les ha adquirides; però també són museus les biblioteques, que atresoren en l'arxiu els documents de qui fórem, edicions úniques, joies i rareses que semblen reservades als ulls d'uns pocs experts i que haurien de ser conegudes per tots. Ens falta didàctica, voluntat pedagògica, ai! I potser també una miqueta s'orgull i ganes de conéixer que s'amaga darrere d'una porta tancada. Hui els museus ja no són contenidors d'objectes polsosos. Això de ser una «relíquia o peça de museu» ja no té sentit. Hui els museus ens obrin les portes de bat a bat, atrevim-nos a creuar-les. Eixirem canviats a millor!