'La Ternura' com un pilar de resistència a través de l'humor arriba al Talia

El Teatre Talia obrirà fins al pròxim 28 de juny les seues portes per a acollir ‘La Ternura’, l'aclamada comèdia d'Alfredo Sanzol. Inspirada en les catorze comèdies de William Shakespeare, la peça -guardonada amb el Premi Max al Millor Espectacle Teatral en 2019- mescla aventura, humor, màgia i emoció en una gran comèdia d'embolic que connecta directament amb el públic contemporani.

Dirigida per la valenciana Rebeca Valls, l'obra -que ha sigut presentada este dimarts- partix d'alguns dels grans elements de la comèdia shakesperiana: les metàfores, el joc, la confusió d'identitats o la màgia. Influenciada especialment per 'La Tempestad', 'Sueño de una noche de verano' i 'Noche de Reyes', esta peça construïx un univers profundament reconeixible dins de la dramatúrgia d'Alfredo Sanzol per a parlar, des de l'humor, de la por a enamorar-se, a patir i també del temor dels pares a què sofrisquen els seus fills.

Gran acolliment del públic

Com explica la sinopsi, la història -que arriba al Talia després de set representacions prèvies en les quals ha obtingut un gran reconeixement del públic, amb espectadors dempeus, riallades constants i silencis carregats d'emoció, arranca "quan la reina Maragda i les seues dos filles, obligades a casar-se en matrimonis de conveniència, naufraguen en una illa aparentment deserta per a fugir dels homes i del destí que els ha sigut imposat. No obstant això, a l'illa viuen des de fa anys un llenyataire i els seus dos fills, que també van decidir apartar-se de les dones. A partir d'ací comencen les disfresses, els malentesos, els enamoraments i una successió de situacions absurdes que convertixen l'obra en una gran comèdia d'aventures".

Més enllà de l'humor, 'La Ternura' reflexiona sobre la necessitat de tornar a connectar amb la sensibilitat, la sorpresa i la capacitat d'estimar en un context social cada vegada més hostil i violent. L'obra reivindica la tendresa com una forma de resistència i com una qualitat essencial per a les relacions humanes. Com planteja el mateix Sanzol, actual director del Centro Dramático Nacional, "sense tendresa l'amor no es veu". El joc, a més, és un dels pilars fonamentals del muntatge en el qual el públic participa constantment de la complicitat que es genera entre escenari i platea, en una proposta on actors i espectadors compartixen el plaer del teatre, de l'embolic i de la imaginació.

Vestuari i escenografia

El repartiment està format per Rebeca Valls, Laura Romero, Jordi Ballester, Diego Braguinsky, Paloma Vidal, Bruno Tamarit i Paula Braguinsky i l'escenografia -a càrrec de Luis Crespo- recrea mitjançant les tres veles d'un veler les tres cúpules del Teatro de La Abadia, establint un gest de complicitat visual a l'espai on es va estrenar originalment l'obra. Crespo planteja a més un univers escènic on “la sexualitat, la sensualitat i l'apetència pel carnal” estan presents de forma explícita però mai ofensiva, convidant a l'espectador a entrar en la pell dels personatges.

Per la seua banda, el vestuari -dissenyat per Pascual Peris- recupera i replica l'essència del vestuari original creat per Alejandro Andújar, treballant principalment amb cotó i amb una paleta cromàtica aconseguida mitjançant processos de tintatge artesanal. En el cas dels personatges femenins, el disseny pren com a referència la base tèxtil quotidiana dels vestits regionals, subratllant l'origen noble i la pertinença a la reialesa dels personatges. Finalment, la il·luminació de ‘La Ternura', dissenyada per Mingo Albir, construïx climes atmosfèrics "molt suggeridors que acompanyen i potencien cada escena". No en va, la seua proposta lumínica "contribuïx a reforçar l'univers poètic, emocional i fantàstic de l'obra, acompanyant el ritme de la comèdia i els diferents estats emocionals dels personatges".

Suscríbete para seguir leyendo