L’acta de fundació del poble valencià

En el context de la celebració dels 750 anys de la defunció de Jaume I, el dilluns l’Octubre Centre de Cultura Contemporània acollí un «Diàleg a propòsit de l’edició del Llibre dels feits (PUV, AVL)» que estigué protagonitzat per Antoni Ferrando i Vicent Josep Escartí, catedràtics de la Universitat de València i dos dels màxims especialistes en la crònica medieval. D’aquesta manera, l’acte –impulsat per l’Espai Ciència que dirigeix Juli Peretó– fou moderat per la periodista Reis Juan i reuní un bon grapat d’historiadors i filòlegs, entre els quals es comptaven els professors Antoni Furió, coordinador de les jornades dedicades a Jaume I, Mateu Rodrigo, Manuel Pérez Saldanya i Cesc Granell.

Com és sabut, l’anomenada Crònica o Llibre dels feits és la narració, en primera persona, dels esdeveniments que, al llarg de la seua vida, protagonitzà el també conegut com a rei Conqueridor: des de l’engendrament (1208) i fins a la mort (1276), tot passant per les conquestes de Mallorca (1229) i de València (1238). D’aquesta manera, durant la conversa Ferrando destacà l’originalitat i excepcionalitat d’un text enormement ric, tant en aspectes tècnics com ideològics; i que pot ser qualificat com un cas inèdit a Europa, ja que assenyala l’acta de fundació del nostre poble.

Al seu torn, Escartí apuntà que, més enllà del seu valor com a document polític, el Llibre dels feits traspua la personalitat i la humanitat del rei. Un líder preocupat a donar una imatge d’home valent i magnànim que, a la vegada que emprén i encapçala les més complexes gestes militars, és també protector: mostra preocupació pels seus i s’entendreix, com bé indica l’episodi de l’oroneta que va fer niu en la seua tenda de campanya –i ell ordenà que no la desmuntaren fins que «se’n fos anada ab sos fills».

Com a colofó del diàleg, vàrem saber que acaba d’eixir de les premses el llibre El record del rei Jaume I (segles XIII-XXI), que ha sigut enllestit per Escartí i publicat per l’editorial Afers, que dirigeix Vicent Olmos. D’aquest volum, que analitza la intensa petjada que, al llarg del temps, ha deixat el Conqueridor en els diversos territoris de l’antiga Corona d’Aragó –sobretot en el valencià i el balear–, ens n’ocuparem en un pròxim article.