Ressenya: 'Joan Fuster i les Illes Balears'
Joan Fuster i les Illes Balears / L-EMV
Joan Belló
Autor: Damià Pons, Josefina Salord (eds.)
Editorial: PUV
Pàgines: 702
ISBN: 9788411186544
Preu: 30.00
Fa uns mesos va aparéixer el volum 33 de la Càtedra Joan Fuster, segellat per Publicacions de la Universitat de València. Es diu 'Joan Fuster i les Illes Balears'. Sota aquest títol aparentment geogràfic s’hi filtra la commemoració que a les Illes Balears, juntament amb el País Valencià i Catalunya, es va fer de l’any dedicat al centaure de Sueca, fa ja tres anys. El llibre, però, té l’encert —no sempre freqüent— de no limitar-se a repetir el gest commemoratiu, la libació fortuïta, els inconsistents brindis al sol... De fet, en lloc de tancar Fuster en una vitrina solemne, l’obri en múltiples direccions.
Setze especialistes illencs —Pere Gomila, Maria Antònia Perelló, Vicenç M. Rosselló o Josefina Salord, entre d’altres— s’hi acosten des de diversos angles a la figura de l’assagista valencià. A les dues primeres parts de l’obra hi trobem els vincles amb el barbaflorida Ramon Llull, amb el geniüt i tenaç mossén Alcover, les afinitats amb el pulcre i sever, irònic Llompart, però també hi trobem una revisió de la figura de l’escriptor valencià com a historiador i poeta.
La tercera i la quarta parts introdueixen una variació inexcusable. Primer Fuster —amb un grapat de poemes i una sèrie d’articles (la majoria en un castellà cultivat, sentenciós, melòdic) i observacions sobre les Illes i alguns eminents personatges que les han habitades— i després el que hi han dit uns altres sobre ell. L’aristocràtic Llorenç Villalonga, el llatinista Miquel Dolç, o l’àgil Baltasar Porcel —del qual s’inclou una entrevista que feu a Fuster, a l’alçada d’altres com la que rubricà al pis de Gabriel Ferrater— signen una sèrie d’articles on l’obra de l’aforista de la Ribera n’esdevé nucli vertebrador.
En definitiva, 'Joan Fuster i les Illes Balears' no és només un llibre sobre Fuster, sinó sobre una relació. La relació entre el pensador valencià i un territori que va més enllà del perfil insular. Aquella imatge de la “mata de jonc”, d’arrels compartides, d’horitzons creuats, reverbera en cadascun dels noms, relacions i contextos que es desgranen al volum.