Pepita Greus

Enguany s’acompleix el centenari d’un dels pasdobles valencians més cèlebres de tots els temps: el titulat «Pepita Greus», que fou compost per Pasqual Pérez Choví en honor de la «inspirada poetisa» Josefina Greus Sáez (1868-1949), originària d’Alginet. I és així que, a propòsit del primer segle de la peça musical, l’Ajuntament del municipi de la Ribera Alta ha impulsat la declaració de l’escriptora com a filla predilecta. Una magnífica iniciativa que, sens dubte, contribuirà a visibilitzar una de les poques veus femenines que, a finals del segle XIX i principis del XX, s’atreviren a fer públiques les seues inquietuds literàries. És a dir, coadjuvarà a combatre la criptogínia, l’ocultació dels referents femenins.

Josefina s’inicià en el món de les lletres autòctones de la mà del seu cosí germà, el poeta i magistrat Vicent Greus Roig, company i amic dels capdavanters de la Renaixença valenciana. En maig de 1908, i amb motiu de l’homenatge pòstum que un grup d’escriptors dedicaren a Vicent Greus, Josefina s’erigí en hereva i continuadora del llegat poètic del cosí; i s’apressà a manifestar la simpatia i admiració que li mereixia el conreu literari d’una llengua que, fins poques dècades abans, es trobava desterrada dels cercles cultes. Per això, a partir d’aquell moment, es lliurà a la redacció de composicions de temàtica paisatgística en què sovint destacava la seua condició d’alginetina, com ara les titulades «Al meu poble» (1926) i «El meu campanar» (1928).

De fet, el poema «Al meu poble» fou redactat com a agraïment al pasdoble que li havia dedicat el compositor Pérez Choví; i amb el qual «la banda Artística Musical d’Alginet», que «el mestre genial» dirigia, aconseguí «el primer premi en el concurs regional de València el dia 3 d’agost de 1926». No debades, és una poesia de lloança als seus conterranis, els habitants d’«Alginet afortunat», «la terra del taronger, / la de l’arròs i el cacau, / i la que té per dosser / un cel seré i sempre blau».

Josefina Greus passà bona part de la vida eclipsada per l’ombra del cosí. Per això, serà un acte de justícia que, cent anys després, Alginet projecte nova llum sobre ella i reconega, amb el nomenament de filla predilecta, el treball d’una dona poeta que inspirà un pasdoble immortal.

Suscríbete para seguir leyendo