Mestres

L’11 de juliol de 2017 encetava la meua col·laboració quinzenal en el periòdic Levante,-EMV en substitució de l’enyorada Carme Miquel, en aquells moments delicada de salut i amb qui m’alternaria cada quinze dies en la columna de la secció Panorama. Li dediquí l’article: «De mestres, mestries i mestratges» i rescate d’aquell text la valoració que feia de la paraula ‘mestratge’: «Són bons mestres aquells que, sense marmolar, obtenen millors resultats fent allò que reconeix la paraula ‘mestratge’ servint de guia, d’inspiració, d’exemple».
Escric el text mentre continuen les negociacions i la vaga indefinida dels mestres i ho faig amb el desig sincer d’arribar tard, que quan lligen esta columna s’haja pogut tancar un acord que beneficie, més enllà de les condicions laborals del cos de mestres i professors, la salut i la qualitat de l’ensenyament públic.
Sense ser mestra de professió, estic molt vinculada a l’ensenyament, faig classe als meus companys de la Diputació i dels ajuntaments, he fet classe a la universitat i he format part de les AMPES de tots els cicles educatius dels meus fills i tinc un gran respecte per les persones a qui cedim la missió d’estimular el coneixement, l’ànsia de saber, la gana per la lectura. Escolte les seues reivindicacions i no veig res fora de mida: un jornal que dignifique la faena, al mateix nivell d’altres parts de l’estat; una ràtio en classe que permeta fer de la inclusió una realitat i no paper mullat i l’aplicació de la voluntat de les famílies expressada en l’enquesta de la conselleria: més valencià en l’ensenyament, un millor coneixement de la nostra llengua per a obrir-los més portes en el seu futur.
L’ensenyament públic, com la sanitat pública no són despeses, són inversions a curt i a llarg termini. Formar jóvens per a ser adults amb esperit crític els protegirà davant de reptes que encara no podem ni preveure. Hui que comencen hui les Proves d’Accés a la Universitat, recorde quan els meus fills les afrontaven, que només desitjava que la Universitat fora capaç de formar-los per una professió que encara no existia. Hui, amb la IA, aquella frase sembla premonitòria.
Aprendre per a poder afrontar els canvis, integrar per a no deixar cap arrere, no crear guetos que seran focus de pobresa i de problemes, créixer en societat, tots alhora, és protegir una societat on la distància entre rics i pobres no siga insalvable, que puguen guanyar el futur.
Suscríbete para seguir leyendo
- El Consell presupuesta 68 millones más para la educación concertada en plena huelga educativa
- Más y más atunes: el espectáculo de descargar los enormes túnidos en el puerto de Xàbia
- La Fiscalía investiga al Ayuntamiento de València por la destrucción de la Alquería de Volante
- Nueva convocatoria del Bono Recuperem Turisme 2026: requisitos y cómo viajar gratis por la Comunitat Valenciana
- Cuatro diques de hasta 11 metros de altura ayudarán a proteger la llegada de aguas torrenciales a la presa de Buseo
- Catalá y Llorca vuelven a bloquear la entrada de Pilar Bernabé en la Sociedad Parque Central
- València avanza en el proyecto de un segundo Gulliver, que estará sentado y medirá 9 metros
- Mediación para salir de la huelga docente