Una vaga històrica

Ho vàrem llegir ahir en aquestes mateixes columnes. Si sou aficionats a la tauromàquia, esteu d’enhorabona: la Generalitat ha decidit destinar més d’un milió d’euros al sector, 300.000 dels quals aniran a parar a la madrilenya Fundación Toro de Lidia. Igualment, si sou membres de les entitats Real Academia de Cultura Valenciana o Lo Rat Penat –les d’ara, que les d’abans de la Transició eren ben diferents–, el vent bufa al vostre favor. I també, si sou de l’associació Cardona i Vives o del bisbat d’Oriola.

Ara bé, si sou docents de Secundària, o si pertanyeu a entitats com Unió de Periodistes –ja és curiós: en totes les èpoques els mestres i els periodistes «no afins» han sigut tractats com a hostils– o Juristes Valencians, teniu mala peça al teler. En referència a aquesta darrera associació, que treballa per la promoció de l’autogovern i la recuperació de la capacitat legislativa, tot sembla indicar que li estant fent pagar la gosadia d’haver plantat cara al govern autonòmic amb la reclamació del dret foral. Perquè pugueu comprovar quins són els objectius i el tarannà de Juristes Valencians, us recomane l’audiovisual de la sèrie Docufòrum titulat «Reivindicant un dret civil valencià», que trobareu a Youtube.

Amb tot, la situació més sagnant és la que estan vivint els docents de l’ensenyament públic de Secundària, que van per la quarta setmana de vaga. Una circumstància que, a hores d’ara, ja ha esdevingut històrica: per la quantitat de famílies que s’hi estan vent afectades i per la poca resposta rebuda per part de l’administració, que deu pensar que podrà guanyar la partida per esgotament del contrincant.

Davant de la situació creada durant les darreres setmanes, des de l’àmbit universitari hem de solidaritzar-nos, tal com ha fet l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV), amb els companys/es que porten setmanes defensant el dret dels estudiants valencians a una educació pública de qualitat. I que exigeixen la reducció de la ràtio d’alumnes per aula, la recuperació i l’estabilitat de les plantilles docents, unes infraestructures adequades i unes retribucions salarials dignes. I també ens cal demanar la promoció i normalització del valencià com a llengua pròpia i condemnar les agressions físiques. Que, en el fons, són signe d’impotència dels qui creuen tindre la paella pel mànec.