Les hores de la llengua

Les hores de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, són presents ara pels seus 25 anys de treball de nord a sud, del Tossal del Rei al lloc del Carxe i més enllà, vivint i heretant temps difícils i creatius de cada dia del país, d’Europa i del món.

En la vesprada de fa uns dies, segurament suraven moments i treballs del Diccionari Normatiu Valencià, obra col·lectiva comboiada al principi per Jordi Colomina, i ara pels milers de consultes diàries, en diàleg amb el Portal Terminològic Valencià. I que la Toponímia, amb l’empelt heretat d’un Emili Casanova, segelle drets de ciutats i pobles. I que el Corpus Informatitzat del Valencià, de passió inicial d’Albert Hauf o Alfons Vila, cresca en la documentació literària d’una llengua d’Europa. I que la Gramàtica Normativa Valenciana, segons les bases fèrtils de Josep Lacreu i Manuel Pérez Saldanya, acompanye amb saviesa els debats i la creativitat de la llengua, la que diu “este” o “aquest”, i “conduïx” o “condueix”, segons la generació del “t’estimo, t’estime, t’estim”, com fa la cançó...

I potser s’evocaven aprenentatges i anècdotes de jornades de l’ús de la Llengua, de l’espectacle, la traducció, les celebracions Escriptor de l’Any... O Jornades a València, Nàpols, Cambridge, Lyon, Sud-Amèrica... I que se sàpiga que a sant Miquel dels Reis, dècades després d’haver estat presó de republicans valencians, la Biblioteca Valenciana conviu amb el tresor històric d’unes entrevistes apassionants, fetes per l’Acadèmia: de la memòria valenciana, amb Pere Maria Orts; de la memòria filològica de Germà Colón; de la lectura d’un fragment de la Divina Comèdia, per Joan Francesc Mira; d’un capítol de la Plana viscuda per Manuel Vicent... I del Mediterrani poètic als quatre vents de Xavier Casp, Josep Piera, Jaume Pérez Montaner o Teresa Pascual; i de les experiències de l’espectacle viscudes per Rodolf Sirera, Manuel Molins, Pep Cortés o Rosanna Pastor; d’històries contades per Isabel Clara Simó o Josep Lozano; o l’ensenyament, segons Rosa Serrano, Carme Miquel o Ferran Zurriaga; i de l’explicació científica de Ramon Lapiedra sobre l’univers sorgit de la bromera quàntica primigènia.

La celebració de fa uns dies a sant Miquel, després de dècades il·luminades pels treballs per la llengua -¡quina emoció no deu guardar-ne l’ànima jurídica i moral d’Agustí Colomer!-, obliga a agrair tantes intel·ligents recerques o innocents accions rigoroses de tanta gent anònima, contra les estultícies oficials i les resistències al present i el futur de l’educació, la comunicació, la integració, els drets socials de cada dia. Segurament, això escoltaren les pedres de sant Miquel, segons la veu viva de la Maria, cantant la vesprada de la primavera compartida de la llengua.