Un record per a Gaudí

Hui s’acompleixen cent anys de la defunció de qui segurament és l’arquitecte més genial i singular de tots els temps: Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926), un artista de fama internacional a qui, tal vegada, els valencians no hem dedicat l’atenció que mereix. I això malgrat que mantingué una certa amistat amb alguns escriptors i artistes nostrats. No debades, un mes després de morir la premsa del Cap i Casal publicà un article en què Francesc Matheu subratllava el destacat paper que, en maig de 1882, un encara desconegut Gaudí havia jugat en l’excursió conjunta que una trentena de valencians, catalans i mallorquins realitzaren al monestir cistercenc de Poblet, aleshores abandonat i espoliat a causa de la desamortització.

Aquella visita artística fou ideada i impulsada des de València, atés que Poblet sempre ha jugat un paper referencial i simbòlic entre nosaltres pel fet de ser el lloc on volgué ser enterrat el rei Jaume I. Així, entre els autors valencians que hi participaren es comptaven: Fèlix Pizcueta, Josep Martínez Aloy, Teodor Llorente i Lluís Cebrian Mezquita; i entre els catalans: Jacint Verdaguer, Francesc Matheu, Àngel Guimerà i Antoni Gaudí, que ben probablement devia ser el més jove del grup. «No he visto nunca una compañía más afectuosa, ni un entusiasmo más igualmente compartido», apuntava Matheu.

El 18 de maig, després de trobar-se a Tarragona, tots junts varen fer cap a Poblet. De seguida, alguns volgueren "pujar al cim d’una de les torres que flanquegen l’entrada" i que "serviren de patró a les de Serrans" de València. I, ja entrada la nit, realitzaren una visita al monestir que prengué un caire novel·lesc. Segons el relat que en feu Matheu, mentre donaven "un paseo nocturno entre las ruinas" varen ser sorpresos per diverses llums vermelles: "Un grupo de hombres bien distribuídos, escondiéndose tras las paredes, movían a un lado y otro bengalas encendidas, proyectando por doquier sombras movedizas y relámpagos de luz roja que daban al conjunto [...] una visión insospechada". "Fueron unos instantes de terror y admiración", un espectacle original i superb dirigit per Gaudí, que ja manifestava una visió i concepció dels espais inèdita. I que, per a l’execució d’aquell happening, comptà amb la col·laboració d’un altre valencià: el pintor Josep Brel i Giral (1832-1894).