No eixir a compte

Les actuacions que realitzem no són sempre tan avantatjoses com pareixen. A voltes, les fem cegats per excessiva il·lusió. No considerem que els resultats poden ser negatius. Una expressió que emprem en eixa situació és: no eixir a compte. Significa que allò realitzat no ha sigut beneficiós ni profitós.

Desgraciadament, veig que les llargues mobilitzacions dels docents no els ixen a compte. Estan perdent molts jornals. El cansament creix. Per això, hem d’agrair-los que reivindiquen no solament per ells, sinó per la societat. Independentment del resultat del conflicte, pareix evident que les demandes han accelerat millores. Sense les seues accions, estes haurien tardat més a arribar.

Considere que la celebració dels 700 anys de la festa del Corpus al Cap i Casal no ha eixit a compte. Els resultats podien haver sigut més positius. La data ben bé s’ho mereixia. Potser calia que les entitats públiques hagueren plantejat més accions profitoses que recordaren la commemoració. Un bon repte era la restauració de totes les roques. També calia haver tingut present que la festa va nàixer en llengua valenciana. El rètol del tapís de la Mare de Déu, escrit en castellà, no és coherent amb una tradició que va sorgir en el nostre idioma.

Els discursos del Papa en la visita a Espanya estan defensant idees positives per a un Estat aconfessional. En destaque una: la temptació de guanyar popularitat avivant el foc de les polaritzacions. M’agradaria que fera reflexionar la gent extremista. Voldria que per un moment pensara que no ix a compte defendre un discurs identitari discriminatori. Sé que no ho aconseguiré. Almenys, espere que alguns electors es replantegen el vot a opcions més respectuoses i tolerants.

Continuant amb el cap d’estat del Vaticà, cal dir que no ix a compte el llarg aplaudiment rebut en el parlament. Ha llançat crítiques a l’enfrontament i a la bipolarització política. Ningú ha demanat perdó. El soroll de les palmes ha aconseguit apagar la possibilitat d’iniciar un camí de més consens i menys violència verbal. Vull esmentar que no va pronunciar literalment en el Congrés les paraules eutanàsia i avortament. Sí que digué: “rearmament”, “respecte al dret internacional”, “crisi climàtica” o “desigualtats econòmiques”.

En definitiva, valorem allò que fem. Si pensem que no ix a compte, abandonem l’acció. Vigilem que els projectes nasquen amb bona llavor perquè no acaben creant fruits estèrils.