Bisbes tecnològics

Contemplava amb una certa curiositat una part de la cerimònia-festival del papa Lleó XIV a Barcelona, just en el fragment en què, a la porta de la Sagrada Família, es realitzava la part més espectacular del show. Perquè, a la fi, d'això és del que es tractava: d'oferir una imatge impactant de la ciutat, del seu monument emblemàtic que deu recaptar milers i milers d'euros i que, de retruc, fa venir un allau de turistes que, per a alguns sectors urbanites, no són benvinguts. Tot, a la fi, dins la més absoluta normalitat de la societat consumista en què ens trobem.

Ara, mentre viatge cap a Barcelona per altres interessos que els pontificis, m'espere veure allà tota una sèrie de merchandising papal low-cost per a les munions de turistes que creuen que amb la compra d'alguna d'aquelles cosetes amb al foto del papa ja fan part de la història. Perquè, ara, tot és històric: la visita del papa -o el simple pas, com s'especifica a la làpida commemorativa que fa l'efecte que indica que el pontífex no anà per l'acte, sinó que passava per allà, de camí a algun altre lloc- és presentada pels mitjans de comunicació com un esdeveniment històric. Com si alguna cosa anàs a canviar, després que aquest senyor escollit per l'Esperit Sant hagués estat a Madrid -on no sé qui li ha regalat un bonsai que sembla de promoció en algun viver de la zona-, a Barcelona -amb la polèmica del català inclosa- o que vaja a les Canàries a fer una homilia en una llengua africana que segurament no tindrà cap efecte sobre els polítics que l'escolten -ni els d'allà ni els d'ací. Però tot serà històric: el papa sembla que ha dit que no s'ha de discriminar ningú per motius de raça o de provinença territorial i per no sé quines coses més -no ha fet esment de la discriminació contra les dones o el col·lectiu lgtb, crec, no de l'abús dels lloguers en edificis de titularitat ecleisàstica-, però els pactes de la dreta espanyola -els principals feligresos del senyor papa- van imposant la prioritat nacional -de les nacions que els convenen, és clar. I altres coses. I així, tot. O quasi.

I conste que no volia parlar de tot açò: volia dir que en la cerimònia barcelonina em va impactar veure que els bisbes, arquebisbes, patriarques i etc. feien servir els seus mòbils per fer fotos al pontífex, per allà on passava. Tot molt tecnològic. Quasi com el cap de Gaudí que, amb llumenetes de drons és mirava, astorat, la seua (?) obra. Fa no res, un bon amic em diu que ahir, durant la cerimònia, un seu amic i dignitat de l'església, li enviava missatgets pel telèfon. En fi: és el signe dels temps.

Suscríbete para seguir leyendo