Més enllà de seduir al lector: els escriptors i escriptores valencians conquisten a la crítica

Si la setmana passada parlàvem de la diversitat temàtica de la literatura infantil i juvenil per la XXXIV edició dels Premis Samaruc, aquesta setmana ens acostem a uns altres guardons, també importants perquè representen la mirada de qui llig amb un ull especialitzat i clínic la literatura valenciana: parlem dels Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians. A principis de juny es van lliurar els XXXVI Premis de la Crítica, que atorga l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) cada any des del 1991. Un jurat especialitzat distingeix els millors llibres de l’any anterior en les modalitats de literatura infantil, juvenil, narrativa, assaig, teatre i traducció. Obres amb un pes específic per a la crítica, que per la circumstància històrica, el tema tractat o l’enfocament determinat, destaquen entre qui més sap.

És el cas del premi de narrativa per a Carles Fenollosa i la seua obra ‘Guerra, victòria, demà’ (Llibres de la Drassana). Ambiciosa novel·la de l’autor nascut a València en 1989, de més de 350 pàgines sobre “un personatge corrent que ha de gestionar des de l’exili l’ensorrament del seu món i construir un propòsit que l’ajude a tirar endavant”, tal com la descriu l’AELC en un comunicat. Una novel·la que explora temes com la derrota, la psicologia de la resiliència, la memòria històrica o la identitat valenciana en un món cada vegada més líquid que ha fet les delícies de la crítica. De fet, el ressenyista de Va de Llibres, Elies Boscà, escrivia en aquestes mateixes pàgines: “este és un llibre trist i dur, fruit d’haver-se proposat reflectir la realitat que no fa massa ens va tocar viure i que, en bona part, ens ha marcat i continuem arrossegant”.

Com la setmana passada després dels Premis Samaruc, hem de tornar a parlar de Muriel Villanueva i ‘El cel de l’aigua’ (Sembra Llibres), perquè el jurat de crítics li va atorgar el reconeixement a millor obra de literatura juvenil. L’autora, nascuda a València l’any 1976, ha aconseguit amb la seua darrera novel·la un equilibri entre fons i forma que està dibuixant-se com la novel·la LIJ més premiada de l’any. A la crítica li ha encantat per “explorar els processos de construcció identitària, la complexitat dels vincles afectius i les fragilitats emocionals pròpies de l’adolescència actual”. En el cas de la literatura infantil el premi de la crítica ha anat a parar a l’autora barcelonina Tina Vallès per l’obra ‘Cartes imprevistes’, publicada en una editorial que forma part del grup editorial Bromera, Animallibres.

La dramaturga Guadalupe Sáez, nascuda a Alacant l’any 1981, ha merescut la distinció de la crítica en la modalitat de teatre per 'Tinc un bosc al cervell' (Institut del Teatre i Galés Edicions). L’obra gira al voltant de les desaparicions de menors i la pressió de la maternitat per transcendir la temàtica i tocar la fibla de l’emoció. Sáez va ser finalista en Millor espectacle infantil dels premis de l’Institut Valencià de Cultura i va guanyar el premi a Millor espectacle en la Mostra de teatre de Barcelona, a més de ser seleccionada en la prestigiosa residència de la sala Beckett. En altres categories com l’assaig o la traducció els crítics van reconéixer a Ingrid Guardiola per ‘La servitud dels protocols’ (Arcàdia) i a Marc Casals per la traducció de ‘El jardiner i la mort’ de Gospodínov (Edicions del Periscopi), respectivament. Paga la pena mencionar que la crítica també va atorgar el premi a la difusió a la revista Camacuc i va homenatjar a l’escriptora d’Alfafar, Mercé Viana. Perquè el talent valencià no tan sols és capaç de seduir al lector i la lectora, també fa remoure el judici del crític especialitzat.

Suscríbete para seguir leyendo