Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

L’andana

El pintor Legua i el mètode Voronoff

Es caracteritzà tant per la qualitat de la seua obra –era un excel·lent retratista– com pel seu esperit rebel i contestatari.

El pròfug, de Francesc Legua   La Ilustración Artística

El pròfug, de Francesc Legua La Ilustración Artística / RR

¿Ya nos sigues?Márcanos como medio preferente
Añádenos en Google
Rafael Roca

Rafael Roca

València

El passat dia 8 s’acompliren cent anys de la defunció d’un dels pintors valencians més destacats del tombant del segle XIX: Francesc Legua Ibàñez (1868-1926), que es caracteritzà tant per la qualitat de la seua obra –era un excel·lent retratista– com pel seu esperit rebel i contestatari. Una actitud que, entre d’altres, li permeté elaborar un quadre que incomodà el poder polític: «El pròfug» (1899), en què denunciava la detenció d’un jove que fugia de ser reclutat com a soldat, ja que no podia pagar l’exempció del servei militar –tal com feien els fills de les famílies benestants.

A més de ser un gran pintor, Paco Legua posseïa un caràcter indòmit que el portà a rebutjar un premi de l’exposició de Belles Arts i a seguir una vida «atormentada e intensa», caracteritzada per «interminables andanzas por el extranjero», tal com, en morir, recordà el diari El Pueblo. Així, guiat per la seua rebel·lia innata, «predominó en él más la aventura que el arte». En 1907 publicà el llibre Horas bohemias, una col·lecció de contes i cròniques fruit de les llargues temporades que passà a París i Londres. «Viejo ya, vencido y derrotado, regresó a Valencia, viéndose atacado por una hemiplejía que le puso a las puertas de la muerte». Legua havia dilapidat els béns materials que li proporcionà l’activitat artística; i en gener de 1925, sota l’epígraf «Por humanidad. Un artista necesitado», la premsa llançà una crida pública perquè «los de su oficio» aportaren un «modesto óbolo» per a socórrer-lo.

Aconseguí superar els problemes de salut, i fins i tot degué refer la seua malmesa economia. Per això, un any després, «algo mejorado y no aviniéndose cual nuevo Fausto a perder la juventud», decidí sotmetre’s a l’anomenat «mètode Voronoff», una controvertida tècnica de «rejoveniment» que consistia –no és broma– a inocular teixit testicular de ximpanzés en els testicles humans. I tot sota la promesa que les glàndules dels simis, riques en testosterona, restaurarien i revitalitzarien els òrgans envellits. Després de lluites i treballs, la comunitat científica pogué demostrar que aquella teoria era falsa. Però, aleshores, el desaprensiu Serge Voronoff ja vivia en l’abundància, colgat de diners. No així Paco Legua, a qui el mètode envià a l’altre barri «hecho un giñapo».

Tracking Pixel Contents