Estar lligat de peus i mans

Hi ha moments que necessitem reaccionar. No obstant això, a voltes, tenim impediments. Per a descriure-ho, podem pronunciar la locució verbal 'estar lligat de mans i peus'. Significa que estem reduïts a la impotència de no actuar per determinades circumstàncies o persones. Suposa que no hi ha llibertat ni capacitat per decidir o operar com es voldria. L’expressió s’inspira en el castic al qual eren sotmesos els presoners.

Passen esdeveniments que ens colpegen per viure’ls de prop. Ho dic pensant en el succés ocorregut a l’institut de Foios (l’Horta Nord). Dos estudiants, de 14 i 13 anys, intentaven presumptament atacar uns companys. Portaven un llistat amb aquells que volien agredir. Sortosament, sols feriren lleugerament una alumna. La societat 'està lligada de mans i peus' perquè no pot ser jutjat ni sancionat un menor de 14 anys. La llei diu que no és responsable de res. Espere que reba mesures d’orientació i reforma. Sembla que estes persones de curta edat patien algun tipus d’assetjament. Trobe que toca repensar. Cal reflexionar sobre si l’alumnat ha d’entrar als instituts amb major edat, com abans. Potser estos dies m’afecta més eixa realitat perquè part de la xicalla de l’escola municipal matinera que coordine marxa a l’institut. Els veig encara massa vulnerables. Desitge que tot els vaja bé.

Els sectors progressistes de la societat 'estan lligats de mans i peus'. L’excés de casos investigats relacionats amb el partit socialista els fa sentir-se frustrats, sense que puguen o vullguen reaccionar. Més enllà de la possible manipulació informativa o d’altre tipus de pressions interessades, pareix que existixen fets denunciables. Però, la probable entrada de l’extrema dreta al govern els fa consentir la situació. Pense que arriba un moment que no val tot. L’essència de la democràcia no pot pervertir-se.

Un capellà deia l’altre dia en l’altar que és una “xorrada” banyar-se els peus per Sant Joan i demanar un desig. També ho és desitjar alguna cosa bufant la coca d’aniversari? Mentrimentres el Papa reclama la justícia social, alguns rectors reivindiquen qüestions més banals. El pitjor és que la feligresia 'està lligada de mans i peus'. No té veu per a retrucar a qui parla des del púlpit.

En definitiva, intentem fugir 'd’estar lligats de mans i peus'. Siguem previsors i protegim-nos, quan es puga. La impotència es diluïx amb una dosi de paciència administrada a llarg termini.