L’alquimista Kiefer

La imatge del vídeo és, si més no, prou inaudita, si ens atenim als tòpics que acompanyen els artistes. L’artista alemany Anselm Kiefer, (Donaueschingen, 1945) , ara en una magnífica exposició al Centre d’Art Hortensia Herrero de València, manipula des de la distància un recipient de plom fos i l’aboca sobre la superfície del futur quadre. La imatge recorda la dels antics alquimistes de l’Edat Mitjana. I a mi em porta a la memòria lectures de l’heterodox historiador de les religions, Mircea Eliade.

Ara bé, les hipotètiques facultats màgic-religioses que atorgaven als alquimistes la facultat de transformar minerals i metalls des de les entranyes de la terra per a obtindre la pedra filosofal, és a dir, transmutar els metalls en or o plom, el presumpte gran poder de xamans i demiürgs, s’ha convertit ara, amb l’espenta artística de Kiefer, en la màgia de la pura creativitat i la rotunda capacitat d’haver creat un món propi.

Una creativitat capaç de causar un gran impacte emocional en aquells visitants de la magna exposició. Cada obra, cada peça artística, transmet una força, una materialitat, i alhora una sensibilitat, difícil de descriure amb paraules. Però, a més a més, és un alquimista que, amb una indagadora capacitat d’assimilació i reinterpretació de la cultura, crea obres artístiques que remeten a determinats símbols culturals i literaris de gran arrelam i complexa interpretació, com és el cas, entre d’altres, del poeta Paul Celan, la poeta Ingeborg Bachmann o l’escriptor francés Céline.

També hi formen part els mites grecs, la música, la mitologia alemanya. Impactant el quadre de grans mesures sobre l’aeroport de Tempelhof, antic símbol del nazisme, creat per un deixeble del mateix Albert Speer, l’arquitecte de confiança de Hitler.

En qualsevol cas, símbols relacionats amb el nazisme i qui sap si amb els traumes que l’artista va patir en jugar entre els enderrocs i la devastació de la ciutat després de la Segona Guerra Mundial. Sens dubte, esta infantesa forma part necessàriament de la seua formació estètica. Trobe que, en la seua metafísica, hi ha un complex joc de relacions entre la materialitat de la terra, les entranyes de la terra, i les conseqüències de la guerra: les runes, la desolació, la mort. Paga la pena visitar esta exposició de Kiefer, ens commou, ens fa pensar, és art convertit en matèria viva i desolació de les entranyes de la terra.

Suscríbete para seguir leyendo