Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

Eixir el sol a mitjanit

Eixir el sol a mitjanit

Eixir el sol a mitjanit / Levante-EMV

¿Ya nos sigues?Márcanos como medio preferente
Añádenos en Google
Lluís Mesa

Lluís Mesa

València

Hi ha dies que tot ix malament. No sabem la raó. També he de dir que, a voltes, sobtadament, ens succeïx un fet favorable. Si això ocorre, no solament hem d’alegrar-nos, sinó que a més podem emprar la locució verbal eixir el sol a mitjanit. Significa tindre bona sort inesperadament i que passa un esdeveniment especialment favorable.

Una de les millors lliçons socials que he aprés me l’ha proporcionat l’Associació de Víctimes del Metro 3-J. Les seues mobilitzacions en un principi no tenien quasi repercussió. La confiança en el valor de la justícia els va fer manifestar-se cada aniversari. Així va acabar eixint el sol a mitjanit. Aconseguiren que es repetira el juí incomplet i que es reobrira la comissió parlamentària. Ompliren cada mes la plaça de la Mare de Déu del Cap i Casal. Ara, 20 anys després, encara continuen ensenyant. Els magnífics pòdcasts dirigits per Laura Ballester i uns altres promoguts per diversos mitjans demostren que les seues reivindicacions no caigueren en l’oblit.

Broseta i Mesa

Teresa Broseta i Lluis Mesa / Levante-EMV

L’altre dia vaig estar amb Teresa Broseta raonant del seu llibre “Dones. Estimar-se a plena llum”, escrit amb Patricia Campos. Més enllà de la temàtica, en la qual m’involucre, em va agradar l’estil. Crec que aquells que defenem la raó i que no tot és blanc o negre hem d’analitzar com es diu de manera clara el que reivindiquem. Llegint-lo em va eixir el sol a mitjanit perquè vaig comprovar com també es pot frenar l’integrisme amb un discurs directe. Aquells que creem en la tolerància no hem d’enredar-nos amb idees llargues i complexes. Necessitem cada vegada ser més concrets. Hem de dir que la “prioritat nacional” realment són la humanitat i les persones.

Esta setmana ha eixit el sol a mitjanit al meu poble d’Estivella. La casa coneguda col·loquialment com la de “l’Hort de la Senyoreta” ha sigut finalment comprada per l’Ajuntament. Construïda per l’industrial de la seda Vicente Martínez Català en el segle xix i comprada per la família Ballester-Rubio en la següent centúria, ha sigut testimoni de la història del municipi. Ara reclama de manera urgent l’ajuda de la Diputació i la Generalitat perquè no caiga. Esperem que així siga.

En definitiva, no perdem mai l’esperança. No tots els dies són negres i alguna volta pot eixir el sol a mitjanit. També la foscor es desgasta i deixa pas a la llum.

Tracking Pixel Contents