Lectures d'estiu (1): Rondalla de rondalles

Si la nostra llengua i en aquest país va tenir algun best-seller als segles XVIII i XIX , aquest va estar la 'Rondalla de rondalles', del frare dominicà ontinyentí Lluís Galiana (1740-1771), que malauradament va morir jove i que, si hagués portat a cap el seu projecte, seria a hores d'ara el cappare d'una 'renaixença' literària que s'hauria materialitzat en el segle XVIII i des de València, quan els erudits del moment -com ara Maians- es miraven els textos medievals com una peça arqueològica mentre que Galiana pensava a fer-los servir com a model per als futurs escriptors. Cosa que, per cert, es troba a la base del que seria després la Renaixença -però llavors capitanejada des de Barcelona.

Però qel que volia destacar ara és que la Institució Alfons el Magnànim fa pocs mesos que va publicar, a cura d'Emili Casanova, i al si de la seua Biblioteca d'Autors Valencians, la millor de les obres -poques- escrites i conservades de Galiana: la 'Rondalla de rondalles'. Un conte -una rondalla- que, amb l'excusa de criticar l'ús abusiu de modismes, frases fetes i refranys que fa el poble -la gent popular-, en realitat es converteix en un magnífic catàleg de locucions populars i genuïnes, amb un regust d'autenticitat que poques vegades presenten les obres literàries del passat. Lluny d'afectacions pensades per a impressionar al lector, el relat construït per Galiana gira al voltant de l'enamorament i de les famílies rurals i els seus enllaços matrimonials -com si de grans cases nobiliàries es tractàs-, i fa veure els usos i els costums d'aquells llauradors valencians que, a l'hora de buscar esposa o a l'hora de lliurar una filla en matrimoni no sols tenien en compte les preferències de la jove. Encara que l'amor -en aquell segle quasi 'romàntic'- també té el seu espai i així ho deixa veure Galiana.

Escrit a la manera del 'Cuento de cuentos' de Quevedo i d'altres textos semblants del Barroc castellà, el relat de Galiana és realment divertit. La seua lectura és amena i, els escolis que podem trobar per motius de paraules o frases en desús actualment, són fàcilment salvables pel context i, sobretot, pel glossari elaborat per Casanova i que és ben d'agrair.

Llegir la 'Rondalla de rondalles' és fer un exercici de capbussar-se en el nostre passat i saber què llegien amb gust els nostres avantpassats del XVIII i del XIX -es van fer nombroses edicions- i divertir-nos amb ells.

Suscríbete para seguir leyendo