Rajoy, Ninyoles i Mollà

Recorde vivament la figura del sociòleg Rafael Ninyoles (València, 1943-2019) caminant pel barri jueu de Sagunt. Vivia en una de les cases de més arrelam històric, amb arcada medieval i un xicotet espai per a palpar el pentateuc de la mezuzà, segons costum dels hebreus. Pensatiu, capbussat en les seues cabòries interiors, taciturn, d’aparença despistada; era, sens dubte, un home molt peculiar, un personatge que al passar dels anys formava part de l’entorn.

Molts anys abans, vaig assistir a la presentació del seu excel·lent assaig Madre España, publicat per l’editorial Prometeo el 1979. Encara conserve amb cura un exemplar del llibre. Va ser traduït al català vint anys després per Eduard J. Verger, amb un il·lustratiu pròleg de Toni Mollà, en una col·lecció de l’editorial Tàndem dirigida per Gustau Muñoz.

La polèmica per l’article de l’expresident Mariano Rajoy, referida al Mundial de futbol, “Francia juega a un gran nivel, pero sin franceses” ha alçat una gran polseguera i de seguida m’ha portat a la memòria la lectura d’aquell gran treball d’anàlisi ontològica/metafísica sobre la “esencia de los españoles y su permanencia histórica a través de los siglos”, mitjançant l’estudi de l’obra d’il·lustres pensadors: Menéndez Pelayo, Américo Castro, Menéndez Pidal, Madariaga, Altamira, Ortega, Unamuno, Marías, Laín Entralgo, Sánchez- Albornoz, etcètera...

Rajoy, com a hereu sociològic del franquisme, no ha pogut més que beure, inevitablement, d’este atàvic prejuí essencialista del pensament nacionalista espanyol tradicional. Encara no sap que estem en el segle XXI i no pot jutjar el país veí amb els seus inveterats i rancis conceptes de pertinença a un país. I passar per alt la globalització, el mestissatge, la multiculturalitat: el món actual. I més ara que el seu partit ja ha assimilat la “prioridad nacional” de la ultradreta i altres assumptes xenòfobs.

Sembla mentida, però l’expresident del govern encara no sap que França és una república, és a dir, un estat laic amb un concepte de nació més enllà de les religions, les ètnies, i el color de la pell dels seus ciutadans. Retranca o no, és una eixida de to de Rajoy de dimensions planetàries.

Però les seues paraules m’han recordat el magnífic assaig de Ninyoles, Mare Espanya, amb pròleg de Toni Mollà. I he vist la seua figura passejant pel barri jueu; pensatiu, despistat, rumiant idees i projectes: l’obra d’un sociòleg imprescindible per a la història dels valencians.