Yo que nunca fui a la escuela

Portada Yo nunca fui a la escuela / Levante-EMV

¿Ya nos sigues?Márcanos como medio preferente

Maria Colomer

València20 JUL 2026 6:00

No és habitual trobar un llibre que comence amb una afirmació tan contundent com la del seu títol: Yo nunca fui a la escuela. André Stern explica en primera persona com va ser créixer sense assistir mai a cap centre educatiu i converteix esta experiència en el punt de partida d'una reflexió sobre l'aprenentatge. Més que criticar l'escola, l'autor reivindica la capacitat innata dels xiquets per aprendre quan es respecten la seua curiositat, els seus ritmes i els seus interessos.

Al llarg de l'assaig, Stern explica com va desenvolupar els seus coneixements gràcies a la curiositat, al joc i, en gran manera, a la llibertat d'escollir allò que li despertava interés quan era menut. Sona quasi impensable imaginar una vida sense horaris, exàmens ni qualificacions, però comparteix amb el lector les vivències que el van portar a adquirir competències i destreses en camps tan diversos com la música, els idiomes o l'artesania.

Amb un estil senzill i proper, fins i tot optimista, Stern transmet els seus records i l'entusiasme amb què va aprendre mentre es convertia en l'adult que és hui. No pretén oferir una recepta màgica sobre com arribar a ser un mestre en cada disciplina, però és possible que l'èxit de la seua experiència estiguera molt condicionat pel seu entorn familiar durant aquells anys, unes circumstàncies que difícilment es poden reproduir en altres llars amb realitats socials o econòmiques diferents.

Malgrat l'idealisme que impera al llarg de les seues pàgines, el llibre obri un debat necessari sobre el paper de l'educació en l'actualitat, i també sobre la creativitat i la motivació dels més menuts en un context en què els resultats acadèmics i les qualificacions ocupen quasi sempre el centre del procés educatiu. Stern ens convida a preguntar-nos si és possible aprendre des del plaer de descobrir, experimentar i, fins i tot, equivocar-se. Sense oferir respostes definitives, l'autor aconsegueix despertar la curiositat del lector i convidar-lo a repensar determinades idees arrelades sobre què significa educar i aprendre.