Lectures d'estiu (3): El Llibre dels feits

Enguany que recordem que fa 750 anys que un 27 de juliol de 1276 Jaume I va morir, després d'haver fet tota la seua obra política, militar i legislativa -entre altres-, no me'n puc estar de recomanar una vegada més la lectura del seu Llibre dels feits, la seua autobiografia que encara en els nostres temps conserva la capacitat de parlar al lector amb tanta força i proximitat com si el rei mateix estigués al nostre costat, explicant-nos el que va ser la seua vida. Perquè la crònica no és només el relat del seu regnat ni una successió de batalles i conquestes: és, sobretot, la construcció d’una memòria personal i política narrada per un dels grans protagonistes de la història de la Corona d’Aragó, si no el més transcendent de tot, en tant que constructor d'un estat que va perviure fins al 1707-1710 i d'un espai lingüístic que encara hi sobreviu.

Al relat del rei, el lector té la sensació d’escoltar la veu del mateix monarca que conta els episodis de la seua vida amb una intensitat sorprenent: recorda aspectes íntims de la seua família, els perills de la infantesa, les tensions amb la noblesa, les campanyes militars, les negociacions diplomàtiques i, especialment, les conquestes de Mallorca i de València. I ho fa amb orgull, però també amb emoció, por, dubtes i una profunda consciència religiosa que, de passada, li aprofitava per sustentar la seua ideologia política. Aquella combinació d’heroisme i d'humanitat -el rei també plora- converteix el rei en un personatge pròxim, capaç d’explicar tant les grans decisions polítiques com els detalls quotidians d’una qualsevol acció guerrera.

A la crònica jaumina, a més, aquells feits avancen de manera àgil amb diàlegs, escenes dramàtiques, discursos, viatges, setges i enfrontaments. I el lector, així, pot assistir en directe als consells del rei, a les discussions amb els seus cavallers i als moments decisius de les conquestes. La narració és àgil, directa i plena d’imatges, amb un estil que conserva bona part de la vivacitat pròpia del relat oral.

Ara toca llegir el text del rei i tenim edicions per a tots els gustos: l'edició crítica publicada per PUV/AVL; l'adaptada a la llengua actual, publicada per la IAM -en tots dos casos a cura d'Antoni Ferrando i qui signa aquestes ratlles- i, fins i tot, per als qui no saben la llengua del rei, ara disposem d'una traducció al castellà, feta per Júlia Butinyà i que acaba d'eixir també a la IAM. En fi: no hi ha excuses per a no llegir al rei fundador a qui tant devem els valencians.