Fa una calor de mil dimonis

Estem cansats de les altes temperatures que fins ara ignoràvem. Quan érem més jóvens, vivíem les tradicionals ponentades. Patíem calor intensa en les hores centrals. Solament teníem palmitos i algun ventilador. Però, el que sofrim en forma d’onades constants supera el que coneixíem. Ens fa dir la locució fer una calor de mil dimonis. Significa que és extrema i asfixiant. Tot i ser viva, el nostre diccionari no l’arreplega. Tampoc apareix l’expressió mil dimonis. En la cultura cristiana, el miler i Satanàs units són sinònims de l’infinit i del pitjor. No entenc per què el cristianisme redemptor mai ha donat una oportunitat històrica al diable. Potser aquell àngel maligne posseïx el seu coret i té algunes raons misterioses per a treballar en l’infern.

El foc atemorix. Fa una calor de mil dimonis i no és estrany que sorgisquen focs incontrolats. Ens sentim xicotets i impotents. La classe política pareix que es mostra abatuda i alhora no perd l’ocasió de fomentar la confrontació. La ciutadania sent tristor. No oblidem que la prevenció i la potenciació dels servicis públics són una bona fórmula per a frenar els efectes de les catàstrofes. En situacions així, s’entén millor la necessitat que tenim de contribuir econòmicament als servicis col·lectius. No cal pagar menys impostos, sinó fer-los útils i no malbaratar-los. Cap partit hauria de presumir de llevar-los sinó de repartir-los correctament.

Pense en la mort del rei Jaume i un 27 de juliol. De segur que aquell dia històric faria una calor de mil dimonis. Les temperatures del segle xiii eren elevades en la Ribera i en l’Horta. De fet, el cadàver fou soterrat provisionalment a la Seu valentina per no fer el camí a Poblet amb eixes temperatures. El món dels acadèmics cronistes ha celebrat la data dignament i sense excessiva intervenció institucional. La Universitat de València i l’Arquebisbat han mostrat un destacat suport. Mentrestant, les campanyes oficials dedicades a l’aniversari aprofiten de poc, si les autoritats no demanen la recuperació del dret civil heretat del monarca. Què més cal fer perquè els actuals governants actuen i el reivindiquen amb força? Tan complicat és defendre’l a Madrid?

No ens desesperem si fa una calor de mil dimonis. Hem d’acostumar-nos al canvi climàtic que alguns i algunes no veuen. La paciència és una virtut que es guanya amb el temps i amb l’experiència de viure.