Lectures d'estiu (4): Bruixes, heretges, possesses

No fa encara massa que l'editorial Vincle ha publicat el volum que porta per títol 'Bruixes, heretges, possesses', d’Albert Toldrà, i que és una aproximació a les formes de dissidència religiosa i de marginalitat espiritual perseguides per la Inquisició durant la segona meitat del segle XVII i la primera del XVIII. Però amb una particularitat: aquelles opcions analitzades i comentades fan referència a dones amb noms i cognoms. I ara, l’autor, historiador especialitzat en la religiositat, la sexualitat i la Inquisició, s’endinsa en un univers poblat per dones que se situaven situats fora dels límits que la doctrina considerava acceptables: acusades de bruixeria, creients heterodoxes i dones que, amb uns símptomes de vegades inexplicables, eren interpretades com a víctimes de possessió diabòlica.

El llibre, que s'uneix a una llarga trajectòria d'estudis divulgatius l'autor sobre aquests temes, mostra que aquelles categories no eren realitats evidents ni immutables, sinó construccions elaborades des del poder. Ser bruixa, heretge o estar posseïda per una entitat diabòlica depenia sovint de la mirada dels inquisidors i els teòlegs, que pretenien donar una explicació per a conductes o experiències difícils d’integrar i que, en tant que s'apartaven de la norma imperant, acabaven condemnant-les amb major o menor duresa.

Basada en documentació conservada majoritàriament a l'Archivo Histórico Nacional i a l'Arxiu de la Universitat de València, l’obra atorga protagonisme a les veus que ens parlen des del passat i han estat conservades en processos i declaracions. Una paradoxa és que, precisament aquells que volien acabar amb aquelles dones, siguen, ara, els qui esdevenen altaveu als seus records i a les seues experiències on, darrere de cada expedient apareixen pors, conflictes familiars, rivalitats, desitjos, estratègies de supervivència i formes personals de viure la fe. El sobrenatural no queda presentat com una curiositat anecdòtica, sinó com una dimensió central en els casos que presenta Toldrà i que tenen noms propis: l'alumbrada Gertrudis Toscà, les bruixes Vicenta Queralt, Josep Consergues i Caterina Sunyer -entre d'altres- o la visionària Antònia Ortolà i les lesbianes Francesca Garcia i Anna Berenguer -acusades també de bruixeria-, al costat d'altres noms, conformen un microcosmos complex, inabastable de vegades i especialment ric pel que fa als comportaments humans que ara, gràcies a Albert Toldrà el recuperem per a la nostra història en un passeig apassionant per les zones més ombrívoles del nostre passat.

Suscríbete para seguir leyendo