Ressenya: La memòria mutant de Jaume I

Al parc del Parterre, al bell mig de València, s’alça imponent l’estàtua en record de Jaume I, pare fundador de la pàtria valenciana, del vell Regne de València. Cada 9 d’Octubre el monarca cristià rep la visita de la senyera coronada, que transita durant aquell matí pels carrers de la capital valenciana. Enguany serà una jornada especial perquè fa 750 anys de la seua mort.

La celebració del 9 d’Octubre mostra com la memòria de Jaume I està ben viva, siga per a reivindicar el fet nacional del territori valencià o per enquadrar la singularitat valenciana dintre d’un regionalisme supeditat a Espanya. Aquesta percepció i record de la seua figura, però, ha variat al llarg del temps. Vicent Josep Martí, catedràtic de Literatura Medieval i Moderna de la Universitat de València, ho radiografia a El record del rei Jaume I (segles XIII-XXI).

A l’edat mitjana, en els temps posteriors al seu regnat, Jaume I va adquirir una aura de governant astut, militar llest i conqueridor efectiu. Ho va aconseguir amb l’escriptura de l’obra El llibre dels Fets, un dels textos més importants d’aquella primerenca literatura nostrada. La seua autobiografia va engrandir-lo com a personatge, mentre rebia elogis de Ramon Muntaner, Bernat Desclot i, per descomptat, del seu descendent directe, Pere El Cerimoniós.

Ara bé, la seua petjada no seria homogènia als territoris de l’antiga Corona d’Aragó: persistiria amb força a les illes Balears i al País Valencià i restaria més diluïda a Catalunya i l’Aragó. El seu record com a mite fundacional, per exemple, del Regne de València quedaria dissolt arran de la Guerra de Successió, la desaparició dels Furs valencians i l’annexió de les terres valencianes a Castella. El triomf dels borbons restringiria Jaume I als cercles erudits.

Al segle XIX, al caliu del romanticisme, revifaria l’interès pel monarca i el franquisme promouria un relat maniqueu de la seua figura, integrant-la dintre de la seua idea d’una Espanya catòlica i uniforme. Seria ja a finals del segle XX, amb la recuperació de l’autogovern, quan la figura del rei Jaume I retornaria com a símbol del naixement del poble valencià.