Nolan i l’Odissea (2): Joan F. Mira, Simone Weil

Més sobre la pel·lícula de Nolan: la guerra dels aqueus contra els troians i la destrucció de la ciutat, flames a tot arreu; és un element purament decoratiu, hiperbòlic, de gran producció americana, però sense pebre. Un heroi, Ulisses, unidimensional, sense càrrega humana, ni expressivitat, com un perfil d’intel·ligència artificial. El conflictiu i llarguíssim retorn de l’heroi a Ítaca i la llar familiar, un dels temes més transcendents de la literatura occidental, és tractat amb superficialitat, sense connexió dramàtica.

Si de cas, la part positiva, traure a col·lació el gran poema èpic, que la gent el conega i, si és possible, el llisca. Per exemple, la magnífica traducció de Joan Francesc Mira (València, 1939) publicada el 2011 per Proa. Valenciana, híbrida, sincrètica, assequible a tothom. La recomane encaridament als lectors que desitgen iniciar-se. O l’última traducció a càrrec de Pau Sabaté, publicada en la Fundació Bernat Metge. Actual, molt interessant també.

Històricament, el poema fa referència a l’època micènica (XI, XII aC.): l’excavació de Heinrich Schliemann (1822-1890) va demostrar l’existència de la ciutat assetjada, l’actual Hissarlik, a la costa turca. Era l’ètica del guerrer/heroi, les conquistes, els saquejos, els botins de guerra, els esclaus. Els historiadors diuen que la guerra fou per motius comercials: la ciutat cobrava impostos considerables als vaixells que feien el pas dels estrets entre la Mediterrània i la Mar Negra. La prestigiosa escriptora austríaca i activista Riane Eisler (Viena, 1937) diu que aquella era una societat basada en la dominació masculina, la jerarquia i la guerra.

Al capdavall, la visió moral de Simone Weil (París, 1909-Ashford, 1943), en un assaig de poques pàgines, "La Ilíada o el poema de la força", és la més original sobre aquella època i apropiada a hores d’ara. Guerres, violència, exclusió, programació mediàtica de l’odi; la força és un element que cosifica les persones, deshumanitza als botxins i a les víctimes. Ja no són persones, són coses, objectes manipulables, com les pedres. “El veritable heroi, el veritable tema, el centre de la Ilíada, és la força (...) El soldat vencedor és com una plaga de la natura: posseït per la guerra s’ha convertit en cosa, com l’esclau, encara que de manera diferent(...) El motor que mou el món no és la lluita de classes, sinó la força, la debilitat de l’ànima humana davant la força, la força transforma l’home i el converteix en un cadàver(...)”.