Conflictes que no són tragèdies (I)

En els problemes socials, de veïnatge, de fronteres, etc. hi ha qui tot ho veu negre, o que li convé dir-ho així i altres que tot ho veuen de color; siga com siga, el més freqüent en les relacions humanes és que hi hagen conflictes, que poques vegades arriben a la tragèdia i que finalment troben solució, malgrat que algú isca malparat. Les solucions als conflictes les proporciona la política, encara que hi ha casos en què la política pot embolicar-ho més i per això Franco aconsellava als seus ministres: no se metan en política, mira si sabia el paio de fer amenaces subliminals. Els tres conflictes més grossos que ara mateix té Feixóo són: no reconèixer el canvi climàtic; l’atiquisme de l’Ayuso; i la invasion de Ceuta.

No reconèixer el canvi climàtic anirà fent al PP cada dia més responsable/culpable, davant de l’opinió pública, inclosos els seus votants, pels successius desastres que aniran afectant-nos: danes, incendis i la climatologia incontrolada. Feixóo ja pot anar fent la llista dels errors que porten acumulats en els tres temes: la dana de València i el suport a Mazon; els incendis de l’any passat i els d’enguany, especialment els de Madrid pel comportament covard i confús de l’Ayuso; la calor que va augmentant exponencialment cada any, que els negacionistes com el Pepevox, no volen acceptar que són conseqüència del canvi climàtic. Per tot plegat, la gent veu aquests comportaments molt suïcides i van traient conclusions, on Feixóo queda molt mal parat.

L’atiquisme de l’Ayuso, malaltia produïda per la imperiosa necessitat que té de viure en un àtic de Madrid i a càrrec del pressupost públic. És la seua obsessió, que la fa imitar a Escarlata O’Hara, dient “encara que haja de matar, estafar o robar, a Déu pose de testimoni que sempre viuré en un àtic...”. Si en Lo que el viento se llevó, Escarlata no volia passar fam, l’Ayuso va més enllà i vol un àtic. Pense que l’haurien de dur al psiquiatra i possiblement molta gent pensarà coses pitjors que jo. Ayuso actualment és una càrrega tòxica per al PP.

I el tercer conflicte dels grossos és la invasión de Ceuta. Feixóo hauria de cuidar el que diu, perquè el que ha passat no és una invasió: no han hagut agressions, ni armes i els invasors marxaren a sa casa l’endemà i pacíficament, morts de gana i defraudats. Això és una invasió? I el Pepevox hauria d’anar amb compte amb els moros perquè Mohamed VI ho és i també és un estret aliat de Trump, que està armant l’exèrcit moro i fent enormes inversions per a convertir Marroc en una potència africana i filoamericana. O siga que, a més de no tornar a fer el ridícul, Feixóo haurà d’evitar tornar a posar la pata, no siga que s’enfaden el rei Mohamed i el seu super aliat Trump; Abascal ja pot oblidar-se, perquè per a un ménage a trois ja tenen Netanjahu.

Que passen el que queda d’agost com més fresquets, millor. Cuiden-se i beguen molta aigua.