Lectures d'estiu (5): Nu

Carles Cortés, catedràtic de Literatura Contemporània de la Universitat d'Alacant ha publicat recentment Nu, una obra construïda des de la mirada retrospectiva de l'home madur que revisa una etapa decisiva de la seua vida: els anys de joventut, a partir d’uns records que li permeten observar, fent una ullada nova, els desitjos, les incerteses i les actuacions interpersonals que van marcar la seua formació. Per tal de fer-ho, Cortés es decanta per fer una novel·la que adopta una estructura pròxima al dietari i converteix la memòria de Teseu -el personatge principal- en fil conductor d'un relat on un dels aspectes més interessants és la manera com relaciona la identitat del protagonista i el pas del temps. De fet, Cortés no contempla el passat com una successió ordenada d’esdeveniments, sinó com un espai de joc que muta quan és revisat des de l'actualitat, i on les emocions viscudes en uns temps diferents i remots adquireixen ara uns altres matisos, alhora que les certeses d’aquell moment apareixen com a dubtes, errors o rectificacions conduents a aprenentatges. I és aquesta distància temporal la que permet que el personatge es contemple amb lucidesa, nostàlgia i sovint amb un esperit crític evident i on la sexualitat i el descobriment del desig entre homes formen part essencial d’aquell procés de construcció i desconstrucció de l'ésser humà que es genera al llarg dels anys.

Cortés, encara, tracta aquestes experiències com una dimensió inseparable del disseny del protagonista, sense reduir-les a un únic conflicte o a un cúmul d'anècdotes. De fet, l’amor, l’atracció, el sexe, la dependència afectiva i la necessitat de sentir-se reconegut des de les emocions i el cos apareixen vinculats a una etapa vital intensa i de contradiccions, com és l'adolescència de tots nosaltres i que Cortés perllonga en una idea de post-adolescència que plana per tot el llibre.

L’obra, d'altra banda, també funciona com una aproximació a una generació que va arribar a la vida adulta entre els anys vuitanta i noranta. Una generació que passà per la universitat, i on les amistats, les lectures, els viatges i els nous espais de llibertat formaren el context en què s'anà ampliant el nostre món i començà a definir-se de forma diferent i on els referents culturals varen contribuir a explicar la nostra educació sentimental.

En conjunt, una reflexió sobre la memòria, la identitat i la transformació personal, que, més que oferir una reconstrucció definitiva del passat, mostra fins a quin punt cada etapa de la vida modifica la manera d’interpretar allò que hem esta al llarg dels anys. Nu pot entendre’s com la voluntat de l'autor de mostrar-se a cor obert, acceptant tant els moments d'èxit com les fragilitats de la vida sentimental del personatge central i omnipresent del relat.