Què és exactament un 'llibre d'estiu'? Els escriptors valencians opinen

Quan parlem d’‘un llibre d’estiu’, sabem exactament a què ens referim? L’etiqueta pot representar moltes coses. Per a algunes persones un ‘llibre d’estiu’ ha de ser una lectura lleugera per a dur a la platja, que enganxe i siga entretinguda. Per a d’altres, el ‘llibre d’estiu’ és el llibre llarg, exigent o dens, que no poden llegir en altres èpoques per falta de temps o concentració, i amb les vacances apareix l’oportunitat per fer-ho.

Per a l’escriptora Mònica Richart “al llarg dels anys, la meua visió de les lectures d'estiu ha anat canviant”. L’autora de La dona invisible i La llum de Svalbard, creu que “una lectura d'estiu depén molt de com siga la resta del teu any. És a dir, si durant l'any llegeixes coses molt denses és possible que quan arribe l'estiu, si tens vacances, vulgues una lectura més lleugereta. I al revés el mateix”. En definitiva, “un llibre d’estiu és aquell llibre que et recorde a l’estiu per vivències pròpies, per la seua ambientació o per les raons que siga” defensa. I en aquest sentit diu que un llibre que li recorda a l’estiu és Després del salt, de Natàlia Gisbert en Bromera, i una lectura més exigent que està gaudint aquest estiu és Entre la música tradicional i el folklore: Els dolçainers i tabaleters a la Ciutat de València (1850-1930), de Pau Lluís Llorca i Ulzurrun de Asanza, publicat per Institució Alfons el Magnànim.

L’autor de llibres com Niños rociando gato con gasolina, Jávea o Tierra, Alberto Torres Blandina, conta que “quan era adolescent estava desitjant que acabés l’escola i arribaren les vacances d'estiu per a tenir el dia sencer per a llegir. El primer llibre que llegia, cada any, era El senyor dels anells de Tolkien, com un ritual. L'estiu era per a llibres més llargs i ambiciosos”. Però actualment, el tràfec li impedeix agafar llibres tan llargs: “Ara no sé què dir, no tinc temps ni a l'estiu així que els meus hàbits lectors a penes canvien”. Torres Blandina vol recomanar dos llibres d’autors valencians: Perros de caza de Borja Navarro, publicat per Malas Tierras i La vida fuera de casa, de Kike Parra Veïnat, publicat per l’editorial Candaya.

L’escriptora Magda Simó, ens diu que “jo soc de les que es reserven llibres més ‘exigents’ per a quan estic de vacances: més llargs, sobretot, o que m'han fet respecte en el dia a dia atrafegat. Però una cosa és certa, tendisc a ser molt optimista sobre la durada de les vacances i les meues capacitats de lectura estival i me n'enduc sempre massa”. L’autora del Premi Lletraferit de 2024, És naufragi, ens recomana una guanyadora més recent del mateix guardó: Ai, Mília, de Magda Añón, que acaba de publicar Drassana. I diu que també vol llegir Prometeu de mil maneres, de Carles Rebassa publicat per Univers.

Per a l’escriptor Joanjo Garcia, “l’estiu és el moment de la pausa, però també de la represa dels deures pendents”, ens diu. En aquest sentit, l’autor de Perquè la nit i L'any de la boira, confessa que “les lectures d’estiu em fan gust de crims. En concret dels llibres d’Agatha Christie que treia de la vella biblioteca d’Orriols —Vella perquè no n’hi ha de nova i a més està tancada—”. I explica que “sense la ingenuïtat de la infantesa els llibres d’estiu són deures per fer. Per això els meus llibres estiuencs són novel·les que dormen a la tauleta de nit perquè requerien una atenció que no podia concedir-los”. Ara mateix l’escriptor recomana El cel de l’aigua de Muriel Villanueva, publicat per Sembra Llibres i Cuando fallan las fuerzas de Carlos Aimeur, amb Olé Libros. “Les lectures són refugi, sempre que tingueu aire condicionat”, diu per acomiadar-se.