Eclipsar

Crema la serra d'En Galceran sense control mentre escric l'article. El veïnat de Culla ha hagut de deixar les cases per l'avanç del foc en un estiu que passarà a la història per les onades de calor recurrents i imbatibles i pels incendis que encapçala el de la serra d'Espadà de fa dos setmanes. Nade a la mar de Cullera en una aigua tan càlida que no recorde haver sentit ni en els setembres dels estius més tardans i m'eriçone, no de fred, sinó de temor per la reacció que pot provocar una mar tan calenta combinada amb el vent de llevant.

Hui tenim avís taronja per pluges, tronades i temporal marítim. Després de l'error criminal quan la dana, rebem informació cada dia i avisos totes les setmanes i em fa por també entrar en una habitud, una monotonia que ens faça oblidar el sentit de l'alerta en diluir-se l'excepcionalitat de la mesura. Amb tot, en temes de prudència sempre és millor l'excés que el defecte. Tot el que és material es pot recuperar; les vides, no. La capacitat de superació dels humans és meritòria, tinc en la ment el paisatge de Macastre, del negre de la cendra i el tió al verd recuperat; però mai no és del tot, la riquesa de la varietat botànica i forestal d'una zona cremada és sempre inferior. Un pi creix ràpid; però les carrasques, les sabines, les garroferes... no entenen de presses i carreres.

Hauria d'haver dedicat l'article a l'eclipsi, que és una meravella que l'univers ens regalarà demà i que la ciència ha pogut establir i preveure. Lluny dels missatges apocalíptics a què s'associaven en temps remots, «en la .II. hora de la nit següent lo darrer dijous d’aquell mateix mes, serà eclipsada la meitat del cors de la lluna, per raó del qualeclipsise seguiran molts dapnatges per los llogars», com arreplega Jaume I en el 'Llibre de Saviesa'. Hui l'eclipsi solar és una oportunitat per a parlar de ciència, de prevenció i una forma de fer negoci en les zones on l'obscuritat serà total. Un fenòmen meteorològic que la poesia ha sabut aprofitar com en Ausiàs March com a sinònim de desistiment: «yo deffallint, Amor farà eclipsi». Ara que tot sembla tornar, també la intransigència i la por, que no ens eclipsen allò que paga la pena defendre, la vida i la pau.

Suscríbete para seguir leyendo