L’eclipsi de 1870

Els fenòmens naturals extraordinaris, com ara un eclipsi solar absolut, sempre han causat expectació entre una població que, sovint, ha volgut veure en aquests esdeveniments la manifestació d’un poder celestial o sobrenatural. I en conseqüència, bé per por o per espectacle, tostemps deuen haver proporcionat uns sucosos rèdits: religiosos, polítics i crematístics –l’impacte econòmic del de hui es calcula en més de 130 milions d’euros.

Com passarà aquesta vesprada, també el 22 de desembre de 1870 tingué lloc un eclipsi total de sol que s’anunciava visible des del territori valencià. Però, a diferència de l’actual, aquell es preveia complet a la part meridional de la Península Ibèrica: a Andalusia, sobretot. I, entre nosaltres, una miqueta més atenuat. D’aquesta manera, cinc dies abans la premsa valenciana publicà una carta en què Jorge Graham, especialista en estudis astronòmics, avançava quins serien els efectes que, en alinear-se el sol i la lluna, percebria la ciutadania.

I ho feia amb una clara voluntat didàctica: «En pleno día, todo se hace lóbrego y oscuro. El paisaje, melancólico; y las nubes, como preparándose para una tempestad de truenos. Aparecen los astros y planetas. Los pájaros no cantan. Las gallinas se retiran al gallinero, mientras que salen los murciélagos, lechuzas y otros animales nocturnos. Todo el mundo se halla apoderado de impresiones inexplicables: los inteligentes, llenos de una admiración asombrosa y grande; los ignorantes y temerosos, de un miedo pavoroso». I, així mateix, recomanava que, per tal d’evitar mals majors, els qui volgueren contemplar directament l’eclipsi es procuraren «unos cuantos pedazos de vidrio ahumado de varios grados de intensidad». «Recuerden todos que, en el punto más favorable, la oscuración total no dura sinó dos minutos, momentos preciosísimos y solemnes que pasan antes de despertar el observador de su sorpresa», apuntava il·lusionat.

Finalment, l’eclipsi, vist des de València, quedà deslluït; ja que, en el precís instant en què «el disco de la luna comenzó a interponerse sobre el del sol», «la luz disminuía rápidamente y el firmamento tomaba un extraño y desusado aspecto», uns inoportuns núvols impediren la correcta visió del fenomen; i «el astro eclipsado lo fue doblemente por las espesas nubes que lo ocultaban a nuestros ojos». De manera que la pel·lícula quedà interrompuda en el moment en què arribaven les escenes més emocionants, ai!

Suscríbete para seguir leyendo