Lorca a València, de 'Fuentovejuna' amb La Barraca als seus sonets més 'foscos'

Afusellat quan les llums del començar el dia il·luminaven la seua Granada natal dins d'una Guerra Civil -la mateixa el transcurs de la qual acabaria obligant a l'exili de molts dels intel·lectuals de l'època- que acaba de començar. Eixe va ser el trist final que, fa exactament 90 anys, va tindre un dels genis literaris més importants que ha donat Espanya, Federico García Lorca. Un talent, plasmat en obres com 'La Casa de Bernarda Alba' o 'Poeta en Nueva York' però també en la seua faceta com a coordinador teatral i actor, que també va deixar la seua empremta en una València de la Segona República que va visitar en dos ocasions.

D'elles, la primera es va donar en l'estiu de 1933. Havien passat només uns mesos des que 'Bodas de Sangre', un altre dels seus grans títols, s'havia estrenat per primera vegada a Madrid i altres com 'Amor de don Perlimplín con Belisa en su jardín' i 'La zapatera prodigiosa' continuaven tenint recorregut. Va ser ací quan el poeta es va llançar de nou a la carretera muntat en 'La Bella Aurelia' com a director artístic de 'La Barraca', el grup de teatre universitari fundat en 1931 i que tenia com a missió portar de manera popular i itinerant la cultura a cada racó d'Espanya. Com? Representant peces dels clàssics del Segle d'Or, de Miguel de Cervantes a Calderón de la Barca, de Tirso de Molina a Lope de Vega.

Itinerari amb Lope com a protagonista

Amb una obra d'este últim com a plat principal, concretament 'Fuenteovejuna', Lorca va arrancar un nou itinerari en el Cap i Casal el 28 de juny. Els 'blavets blaus' que identificaven als actors havien arribat a la ciutat, actuant -amb decorats i vestuari d'Alberto Sánchez- en el teatre Principal. La interpretació de l'obra 'rebel' de Lope no seria l'única amb la qual aquells que es van acostar a veure a la companyia es van acabar delectant. La novel·la els 'Entremesos' de Cervantes també va ser representada sobre les taules, completant un programa que, després de l'estada valenciana, també va arribar a altres localitats de dins i fora de l'autonomia com Utiel, Xàtiva, Almansa, Albacete, Alcaraz, Infantes, Valdepeñas i Tembleque.

Seria quasi la seua última aventura en forma de gira teatral abans que, al setembre, embarcara rumb a Sud-amèrica. Buenos Aires, Rosario, Montevideo... van ser algunes de les parades d'un viatge de sis mesos en què no sols va veure estrenades algunes de les seues obres en terres bonaerenses al mateix temps que donava conferències, sinó que també va ser un temps que li va permetre treballar en una altra peça, 'Yerma', que va acabar en 1934. La mateixa acabaria sent fonamental per a explicar la seua segona estada a València i també serviria de testimoniatge de la importància que el poeta donava a eixe acostament de la literatura als habitants. No en va, com va afirmar en una de les representacions d'esta tragèdia rural, "al públic se li pot ensenyar -conste que dic públic, no poble-; se li pot ensenyar, perquè he vist trepitjar a Debussy i a Ravel fa anys, i he assistit després a les clamoroses ovacions que un públic popular feia a les obres abans rebutjades".

La nova visita

En este context, va ser a inicis de novembre de 1935 quan Lorca va arribar de nou a la capital valenciana. Després de mesos marcats per les entrevistes o les estrenes de les seues obres a Nova York, Madrid o Barcelona, 'Yerma' va aterrar en el Cap i Casal de la mà de Margarita Xirgu. I ho va fer, de nou, en el Principal. Això sí, l'estrena el dia cinc del penúltim mes de l'any seria només un dels esdeveniments rellevants que marcarien esta nova visita lorquiana. I és que seria en este moment, en concret durant la seua estada a l'hotel Reina Victòria del centre de València -i mentres esperava l'arribada d'un dels seus amors, Rafael Rodríguez Rapún-, quan el literat va començar a escriure els seus ‘Sonetos del amor oscuro’. Es a dir, els últims versos d'una trajectòria -que finalitzaria, prematurament, mesos després amb el seu assassinat- que va deixar també el seu segell en el territori valencià.

Suscríbete para seguir leyendo