L’eclipsi que relatà Jaume I (1239)

Deu dies enrere, el 9 d’agost, l’astrofísica Marta Peracaula i el medievalista Xavier Renedo publicaren, en el digital 'Núvol', un article de gran oportunitat històrica i periodística, ja que conjuga l’actualitat del 750 aniversari de la mort del fundador del Regne de València amb l’eclipsi solar total que visquérem el passat dia 12 –i que ha sigut qualificat com «la postal del segle».

Amb el títol de «Jaume I: un rei davant l’eclipsi», s’hi explica que el capítol 305 del 'Llibre dels fets' –l’autobiografia resultant del relat oral que en va fer el monarca– recull la narració que Jaume I realitzà de l’eclipsi que tingué lloc el 3 de juny de 1239: visible «en la seva totalitat en una franja de 400 kilòmetres d’amplada, i de milers de kilòmetres de llarg», des de Portugal fins a l’orient mitjà; i que el protagonista tingué ocasió de contemplar a Montpeller, la seua ciutat nadiua.

A diferència de l’actual, aquell eclipsi s’esdevingué «just després del migdia, quan el sol es trobava al punt més alt sobre l’horitzó»; i la seua fase de totalitat durà una mica més de 5 minuts. Fou per això que el Conqueridor s’hi referí com «el major eclipsi que mai s’haja vist del record dels homes d’ara, car la lluna tapà tot el sol i hom podia veure molt bé set esteles en el cel!». Al respecte, cal tindre en compte que, a diferència del present, en què «tenim la previsió exacta de quan ocorrerà un eclipsi en un lloc donat i des de fa mesos els mitjans de comunicació ens estan preparant», «les persones que habitaven l’ampli territori afectat per l’eclipsi de 1239 no tenien cap indici del que estava succeint ni cap manera directa de contemplar-lo». És a dir, els agafava per sorpresa. I pel que fa a les «set esteles», es devien correspondre amb «sis estrelles brillants i al planeta Saturn, i potser també a Venus, que aquell dia estava molt a prop del sol i de la lluna».

En fi, us recomane la lectura d’aquest suggeridor article, que trobareu fàcilment a través d’Internet. Peracaula i Renedo hi expliquen també per quin motiu Jaume I inclogué aquella «nota diguem-ne astronòmica a tall de colofó d’una sèrie de paràgrafs d’alt contingut polític».