Fer llenya de l'arbre caigut

Quan encara perviu la ressaca d’haver sigut testimonis històrics de l’eclipsi solar, em trobe immers en un altre episodi que també marcara la vida d’Estivella. Es tracta de la caiguda de l’arbre de la plaça de la Creu. Les seues branques han donat ombra molts anys. La denominació de l’espècie és ailant o arbre del cel. No és autòctona, malgrat que ja formava part de la població. Mirant com els operaris municipals tallaven els troncs escampats, em va vindre al cap la locució 'fer llenya de l’arbre caigut'. Significa que algú s’aprofita d’aquella persona caiguda en desgràcia i que no pot defendre’s. Apareix en repertoris lexicogràfics valencians si bé no l’arreplega el Diccionari Normatiu Valencià (DNV).

La desfeta de l’element vegetal ha produït un dolor compartit per estivellenques i estivellencs. El poble, en este cas, no 'ha fet llenya de l’arbre caigut'. Així i tot, en estos dies, el veí Joaquín Oliver està tallant altruistament part de la seua llenya perquè la gent en puga tindre un record. Sé que l’estivellenca Margarita Castellblanch ho notarà especialment. Ha passat davall la seua ombra moltes hores. Es desdejunava en el seu recer. Hi prenia el café vespertí. A més, inspirà el llibre “Al voltant de l’arbre” que vaig coordinar l’any 1995.

No desitge 'fer llenya de l’arbre caigut' ni buscar responsables del trist esdeveniment. Però necessite escriure’n. L’amic Manuel Concha em demana que ho faça perquè sempre ha format part de les nostres vides. Allí ens reuníem la xicalla amb les bicicletes. També hi prenien la fresca els majors. Des del seu costat es veien festes, soterrars i processons. Canviaren el mobiliari urbà, però continuà donant ombra i protegint.

En alguns casos, sí que es fa ús de l’expressió. En el conflicte ceutí, la classe política 'ha fet llenya de l’arbre caigut'. L’espanyolitat pot ser un bon argument perquè Marroc respecte la nacionalitat d’estos territoris. Però, a més, entregar-los a un país governat per un dictador suposaria una acció impròpia d’un país democràtic.

L’ampliació de les colònies israelianes continua avant. Es 'fa llenya de l’arbre caigut' de la situació de penúria de Palestina. Davant eixa realitat, s’escolta el silenci internacional. Solament el Papa ha reivindicat l’existència de dos estats per a acabar amb el conflicte.

En definitiva, intentem no 'fer llenya de l’arbre caigut'. Aquell que s’aprofita de la desgràcia la multiplica.