Expulsats

Acaba agost, però no s’acaben els ensurts; alertes de calor, de pluges intenses i esclafits s’alternen i encadenen en un estiu que ens deixa xifres de rècord i records de nits en blanc buscant un son que la suor fa impossible. Ens preparem per al reprendre el que queda d’any; el curs que comença, amb la sensació de no haver pogut desconnectar del tot.

Torne al treball amb la ciutat encara presa pels turistes que caminen per la plaça de l’Ajuntament com si estigueren pel passeig Marítim —no crec que en els seus països gosaren de vestir i comportar-se així— i no, la calor no ho justifica tot. M’acoste al Mercat Central i observe la deriva de les parades, cada vegada més orientades al consumidor de pas que no al veïnat, a la clientela fidel. Gastromercat li diuen.

Em refugie, com sempre, en els forns: Montaner, Martínez, Lourdes i el del Tossal, espais amables on em reconec en sabors i tracte amable i creue els dits perquè no abaixen la persiana com la resta de negocis del mateix carrer. L’òptica convertida en botiga de suvenirs; el torrador de café en lloguer de bicicletes... franquícies de gelats, joies de plata i moda juvenil colonitzen un barri on cada vegada costa més de sentir parlar en valencià... i en castellà. Conte les llengües de les persones amb què em creue, depenent del dia, l’italià guanya per golejada. Els rètols dels nous establiments ho tenen clar: ací es parla en anglés. Sembla que si retoles en valencià estàs sent excloent i agressiu, però si ho fas en anglés és com qui cuina dolç, que cuina per a tots.

I visc en la contradicció de voler una ciutat que m’expulsa cada dia més; de tindre entravessats els turistes que s’han convertit en una plaga bíblica i de ser-ho jo mateixa en un altre país quan viatge. Em vull exculpar dient que soc més respectuosa, que consumisc i valore les meravelles que visite; però certament forme part de l’engranatge que està saturant tots els llocs dignes d’admirar del nostre planeta, i no li trobe solució.

L’any 1990 Arnold Schwarzenegger en la pel·lícula de Paul Verhoeven 'Desafiament total' s’implantava el record d’un viatge a Mart sense haver de passar per la molèstia d’un viatge al planeta roig. No sé si amb la IA podríem gaudir del nostre sense haver-nos-el de carregar en l’intent.

Suscríbete para seguir leyendo