Llegir no-ficció d’editorials valencianes: el millor mètode per a activar les neurones després de les vacances

El punt final del mes d’agost sol implicar la tornada a la feina, els darrers dies de vacances i la gestió emocional de la síndrome postvacacional. Extraoficialment, però, podríem dir que per a molts pares el curs laboral i la seua normalitat no comença del tot fins que les criatures i els menuts tornen al col·legi, i això passarà el 9 de setembre. Aprofitem aquests dies per a llegir no-ficció i llibres d’assaig que ens activen les neurones, i ens posen alerta de cara al nou curs, que vindrà carregat de reptes i lectures estimulants.

Ara que l’Odissea de Christopher Nolan ha revifat l’interés per descobrir els clàssics grecs, comencem per recomanar un llibre de Publicacions de la Universitat d’Alacant sobre Eurípides, un dels tres grans poetes tràgics juntament amb Èsquil i Sòfocles. Parlem de 'Pensar tràgicament: Eurípides i la tragèdia grega com a instància crítica', del doctor i investigador Faust Ripoll Domènech. Un llibre que, en contra del que sembla per la seua premissa i el posat acadèmic de l’edició, practica una divulgació molt accessible amb la ferma voluntat de connectar la tragèdia grega amb el món de hui. Una voluntat que comparteix amb una altra recomanació: l’últim guanyador del Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular, que publica Edicions del Bullent amb la col·laboració de l’ETNO (Museu Valencià d'Etnologia). Aquest és 'Gent de carro. Aproximació històrica al món del cavall agrícola valencià', de Francisco Llopis, un assaig que aplega una part de la cultura valenciana quasi oblidada a través de la recopilació de testimonis de transmissió oral. La cultura del cavall agrícola valencià genera un context per a un llibre de prosa seriosa que acaba sent un homenatge als llauradors valencians.

El periodista de Foios, Vicent Garcia Devís, també ha fet un exercici de memòria amb el seu nou llibre publicat per Austrohongaresa de Vapors. S’anomena 'Akiva. Fugint dels llops', i reconstrueix, amb bon pols narratiu i el pes de la documentació històrica, el destí d’una família jueva formada per quatre persones que van fugir del nazisme, però van trobar la mort a València. Un llibre que sorprén pel seu rigor i ambició, i que a més llueix un pròleg de Martí Domínguez i un epíleg d’Alfons Cervera. També és periodista l’autora de 'Cuerpos de cristal: una historia de la hipocondría'; Caroline Crampton. L’escriptora i podcaster anglesa ofereix en aquest assaig publicat per Barlin Libros i traduït per Helena Vivancos Peñas un fascinant viatge a través del temps per tots els conceptes del que s’ha entés com a hipocondria. Un terme que no existeix fins al segle V a.C. i que ha condicionat les vides de moltíssimes persones, algunes molt reconegudes com per exemple John Keats, Katherine Mansfield o Virginia Woolf.

Molts altres noms d’artistes són els que habiten les pàgines de 'Cinematografía del espíritu', publicat per Ediciones Contrabando. Es tracta del nou llibre de Jesús García Cívico, que també ha escrit fa molt poc un altre assaig amb Vincle editorial. A 'Cinematografía del espíritu' García Cívico ofereix una exploració inspirada i lírica de com el cinema i les imatges en moviment, enteses com un art narratiu, han canviat a l’ésser humà més del que podríem imaginar. Mentre que la nostra última recomanació és precisament un llibre de no-ficció sobre noms obliterats. Parlem de 'Més enllà de Jaume I. Les dones que marcaren el seu regnat', escrit per Irene Ballester amb il·lustracions de Lola Llopis Micó. La doctora en història de l’art i gestora cultural repassa ací les vides de les dones que envoltaren Jaume I el Conqueridor, des de Maria de Montpeller a Violant d’Hongria, passant per Elionor de Castella o Teresa Gil de Vidaure. Un llibre escrit amb una mirada crítica i feminista, que aporta una nova visió de la nostra història.