Ressenya: 'Pregaré per vosaltres sota el cel de Tòquio'

Fa molts anys que el Japó exerceix una fascinació, que té moltíssims vessants, sobre la mentalitat occidental —ho sé ben bé, donat que he escrit dos llibres sobre pel·lícules i sèries nipones—. I això ha derivat en un flux de turisme massiu, constant, cap al País del Sol Naixent: tan sols en el mes de març d’aquest any, el Japó va rebre 24.300 turistes espanyols, un 36,3% més que el mateix mes de 2025. No sorprén que el govern nipó duga a terme mesures per controlar el turisme massiu, donat que espera rebre, segons els seus càlculs, seixanta milions de visitants en el 2030. El que sí que sorprén és la monotonia aclaparadora dels relats i el contingut audiovisual que ens arriba d’aquells espanyols qui viatgen al Japó, condemnats a repetir els mateixos llocs, menjars, fotos i les mateixes històries.

Per això és tan agradable llegir el nou llibre del periodista Antoni Gómez. 'Pregaré per vosaltres sota el cel de Tòquio: diari d’un viatge al Japó' (Onada Edicions), és molt més que un dietari o una guia de viatges. Després de llibres com 'La vida precària. Cròniques d’un temps d’incertesa' (Institució Alfons el Magnànim i Lletra Impresa Edicions) o biografies literàries com 'El foc i la cendra. Dones creadores i tràgique's (Onada Edicions), Gómez escriu un llibre sorprenent, també per als coneixedors de la cultura japonesa. Perquè el que el fa especial és, precisament, la seua mirada i el seu gust per barrejar referències cultes amb experiències quotidianes. Herman Hesse, Stefan Zweig o Erik Satie conviuen amb records personals i mirades sobre llocs mítics del país, en un text molt lliure en la forma (fins i tot il·lustrat amb fotos de l’autor), però també elegant en el fons.

Qualsevol amant i interessat en la història, el paisatge, el sintoisme i el budisme o el folklore japonés, descobrirà amb 'Pregaré per vosaltres sota el cel de Tòquio' un excel·lent company.