Ignasi Pinazo i Jaume I

Setmanes enrere, a propòsit del 750 aniversari de la defunció de Jaume I, vàrem poder llegir que, des d’octubre de 2026 i fins a gener de 2027, el Museu de Belles Arts de València acollirà –procedent del Prado– una de les pintures jaumines més emblemàtiques. Es tracta del quadre titulat «Darrers moments del rei Jaume el Conqueridor» (1881), d’Ignasi Pinazo, que representa l’instant en què, pròxim a la mort, el monarca lliura l’espasa al seu fill, el futur Pere el Gran.

Doncs bé, la setmana passada vaig saber que el llenç formava part de les obligacions que Pinazo acceptà a canvi de la beca-pensió que, en 1876 –quan s’acomplien sis segles de la mort del Conqueridor–, li concedí la Diputació de València per tal d’ampliar estudis a Roma. I que el tema no fou elegit per ell, sinó pels responsables de la institució. Ho explicà la premsa de l’època: «Entre los asuntos que ha propuesto el presidente del tribunal de oposiciones a la plaza de pintor pensionado en Roma para el cuadro que, como término de la pensión, viene obligado a pintar el artista agraciado, D. Ignacio Pinazo, la comisión provincial ha elegido el siguiente: “El rey D. Jaime, en los últimos instantes de su vida, entrega la espada a su hijo D. Pedro, encareciéndole que no la envaine hasta el completo exterminio de los moros”».

Dies abans, els membres del jurat que concedí la beca havien suggerit tres possibles temes per a la pintura: «1º El rey D. Jaime el Conquistador, moribundo y revestido ya con el hábito del Cister, entrega su espada al infante D. Pedro. 2º El patriarca Rivera recibe a los aljamas de los pueblos moriscos, que le piden la revocación del decreto que los expulsa del reino. 3º Vidal de Cañelles presenta a D. Jaime el código de los fueros». «Buenos asuntos son, y sobre todo el primero», opinà Teodor Llorente, que havia exercit com a president del tribunal. Podem concloure, doncs, que el seu parer fou escoltat. I també, que, als màxims responsables de l’entitat provincial, els degué semblar que el tema proposat no era prou impactant –i per això hi suprimiren l’avorrit «moribundo y revestido ya con el hábito...» i afegiren allò del «completo exterminio...».

Suscríbete para seguir leyendo