Carta a Maria Beneyto (22 de juliol de 1955)
L’editor Santiago Albertí i Joan Fuster projectaren la publicació d’un Recull de contes valencians, aparegut finalment el 1958. Entre els autors antologats hi havia Maria Beneyto, i la primera carta de Fuster fa referència a la participació d’aquesta en el volum. La carta també ens informa dels hàbits de l’escriptor durant les seues estades a la ciutat de València, dos dies a la setmana: la pensió al carrer de la Mar, el ‘despatx’ al Club Universitari, al carrer de les Comèdies..., i també la preparació d’una Antologia de la poesia valenciana, a càrrec del mateix Fuster, que veuria la llum el 1956. En la segona carta, en castellà, del 15 de febrer de 1957, Fuster cita Maria Beneyto al cafè Lara, al final del carrer de la Pau, per a fer-li una entrevista per al diari Solidaridad Nacional de Barcelona, amb motiu d’haver guanyat el Premi Ciutat de Barcelona de poesia pel seu llibre Ratlles a l’aire. El contingut i el to de la carta testimoniegen el grau d’intimitat entre tots dos escriptors.
Poeta i novel·lista en castellà i en valencià, va ser, junt amb Vicent Andrés Estellés, Carmelina Sánchez-Cutillas i Joan Fuster, una de les principals representants de la generació poètica valenciana dels cinquanta. Entre els seus llibres destaquen el poemari Ratlles a l’aire (1956), amb el qual guanyà el premi Ciutat de Barcelona, i la novel·la La dona forta (1967), considerada com una de les més importants publicada al País Valencià durant els anys seixanta. Després d’una prolongada etapa de silenci, tornà a publicar nous llibres de versos als anys noranta.Poeta i novel·lista en castellà i en valencià, va ser, junt amb Vicent Andrés Estellés, Carmelina Sánchez-Cutillas i Joan Fuster, una de les principals representants de la generació poètica valenciana dels cinquanta. Entre els seus llibres destaquen el poemari Ratlles a l’aire (1956), amb el qual guanyà el premi Ciutat de Barcelona, i la novel·la La dona forta (1967), considerada com una de les més importants publicada al País Valencià durant els anys seixanta. Després d’una prolongada etapa de silenci, tornà a publicar nous llibres de versos als anys noranta.
Sueca, 22 juliol 1955
Benvolguda amiga Maria:
Naturalment, no necessitaves demanar-me, amb una carta prèvia, la meua ajuda per a això del conte. Tu ja saps que estic a la teua disposició, etcetera, etcetera. Si me l’haguesses enviat ahir, ara te’l retornaria amb les correccions que vols. De tota manera, no t’has de preocupar massa de les exigències de temps de l’Albertí. Ell té la intenció de publicar un llibre de contes d’autors valencians; però em sembla que els autors valencians no tenen la intenció de proporcionar-li material. Que jo sàpia, tu ets, de moment, l’única que ha respost a la crida d’Albertí. Ja parlarem de tot açò.
Jo vinc a València només un parell de dies, a principis de setmana. Habitualment, hi arribe dilluns a la tarda, i me’n torne a Sueca dimecres de matí. Exactament, tot el contrari, quasi, del que t’ha dit Ferreres. Com és lògic, el poc de temps que passe a València el tinc sempre molt ocupat. Per això preferiria que ens veiéssem a la ciutat, en compte de desplaçar-me a Godella (cosa que hauria fet amb molt de gust, si no fos per això). Dimarts que ve, dia 26, a partir de les 3’30, t’estaré esperant al Club Universitari (carre de Comèdies, en front de la Universitat, on estava abans el Mercat d’Artesania). ¿Podràs venir-hi? Hi seré fins a les 5’30. Si no et convé dimarts, ens podríem veure dimecres, a la mateixa hora. Avisa’m quin dels dos dies vindràs: escriu-me, a correu seguit, una nota diguent-m’ho, però no a Sueca, sinó a València (Adreça: J. Fuster. Mar, 51, 2ª. València).
T’agrairia que, a més del conte, portasses alguns poemes valencians dels que deus haver escrit després d’Altra veu. Estic preparant una Antologia de la poesia valenciana per a una editorial de Barcelona, i voldria incloure-hi poemes inèdits dels poetes de l’última promoció. Teus també, per tant.
¿Et va enviar Albi les fotos? Jo li vaig escriure indicant-li-ho.
Fins aviat, doncs.
Un bon record de
Ah! I cordial enhorabona pel premi de novel·la. Ets infatigable!
Sueca 15 febrero 1957
Ilustre doña María:
Me acaban de telefonear desde Dios sabe dónde, ordenándome (o poco menos) que te haga una hermosa interviú para Solidaridad Nacional de Barcelona, con motivo del premio ese que te has ganado. Yo, desde luego, aunque nunca he hecho una mala interviú a nadie, y aunque no me hace mucha gracia escribir en castellano en diarios de Barcelona, estoy dispuesto a pasar por el aro, en gracia a tus muchas gracias (de nada).
Naturalmente, la interviú la necesitan con urgencia. No sé por qué, pero con urgencia. Yo vendré a Valencia el próximo lunes por la mañana. Y el lunes mismo, también por la mañana, convendría que nos viésemos para resolver este asunto. Si no te parece mal, te esperaré a las 12 (buena hora, supongo) en el café Lara (final calle de la Paz, frente al Parterre). Así, aquella tarde aún, escribo el rollo y sale en avión para Barcelona a primera hora del día siguiente.
Confío que no me fallarás. De todos modos, quizá te telefonee un rato antes de las 12. Me interesaría, claro está, que me dieses una foto tuya, en la que estés tan mona como de costumbre. Y que escogieses y copiases a máquina un poema breve del libro premiado, Ratlles en l’aire, para publicarlo junto con la interviú. Mis preguntas serán, naturalmente, las habituales en estos casos: cuántos años tiene Vd., qué flor prefiere, le gusta cocinar, cuál es su marlonbrando favorito, etc. Fáciles de contestar, como puedes ver.
Hala, hasta el lunes próximo, a las 12 (sé puntual) en el Lara. (El lunes próximo es el día 18, eh?). Ya me contarás cosas.
Un cordial saludo de tu amigo.
Joan Fuster
Maria Beneyto. Poeta i novel·lista en castellà i en valencià, va ser, junt amb Vicent Andrés Estellés, Carmelina Sánchez-Cutillas i Joan Fuster, una de les principals representants de la generació poètica valenciana dels cinquanta. Entre els seus llibres destaquen el poemari Ratlles a l’aire (1956), amb el qual guanyà el premi Ciutat de Barcelona, i la novel·la La dona forta (1967), considerada com una de les més importants publicada al País Valencià durant els anys seixanta. Després d’una prolongada etapa de silenci, tornà a publicar nous llibres de versos als anys noranta.
