Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Cartes inèdites

"M’agradaria parlar amb tu de moltes coses"

Carta a Manuel Broseta Pont

Manuel Broseta (segon per la detra en la fila central), en una reunió del Plenari de Parlamentaris en juny de 1979

8 d’agost de 1975. Molt abans que la divergència política i ideològica els acabara separant, Joan Fuster i Manuel Broseta mantingueren una estreta amistat, cultivada en la lluita antifranquista i en la reivindicació d’un futur democràtic i progressista per al País Valencià que tots dos compartien. El catedràtic de dret va ser un dels assistents al sopar d’homenatge a l’escriptor en el restaurant La Pepica el dissabte 8 de juny de 1968. Anys més tard, el 6 d’agost de 1975, Broseta invitava Fuster a passar uns dies en la seua casa de Xàbia. Dos dies després, Fuster agraïa la invitació, tot i no poder-la acceptar —el mateix li havia dit a Raimon, que també passava l’estiu a Xàbia— per l’excés de feina acumulada, però l’invitava al seu torn a visitar-lo a Sueca, a prendre un whisky, a dinar o a sopar i, sobretot, a xarrar. Faltaven tres mesos per a la mort de Franco.

(6-VIII-1975)

Benvolgut Joan:

¿Te apetecería pasar varios días en mi casa de Jávea con nosotros? Tendríamos mucho gusto. Creo que Raimon también está por aquí. Pasaríamos a verte y —si te apetece a recogerte— el día 12 entre 8 y 9 de la tarde. ¡Animat i vine! Disme alguna cosa a la meua adreça.

M. Broseta

(8 agost 1975)

Benvolgut Manolo:

Gràcies per la teua invitació. Ara és l’època de l’any en què em resulta més difícil “eixir” de casa. En primer lloc, sempre em propose aprofitar la tranquil·litat de l’estiu per a ultimar coses que els editors esperen optimistament per al setembre. En segon lloc, la tal “tranquil·litat” és una pura il·lusió de l’esperit, perquè, també sempre, em veig embolicat en una successió de dinars, sopars, visites i copetins, que la gent amiga que circula per aquesta àrea —ells sí que fan vacances!— m’imposa afectuosament. Total: que tinc més compromisos que la resta de l’any, i treballe desesperadament entre broma i broma. El dia 13, per exemple, fotrem la gran paella dels companys «de batxillerat», amb alcaldes, capellans, etc., que de tot tenim en la «promoció». En fi... Però si jo no puc venir a Xàbia —també als Raimon els he dit el mateix—, tu, quan vages o vingues de València, has de passar necessàriament pel cantó del meu carrer: desvia’t, i vine a xarrar una estona i a prendre un whisky, o a dinar, o a sopar —un més no alterarà la situació—, si vols (sempre que m’avises prèviament, per evitar coincidències). En tot cas, la visita i la copa sempre seran més fàcils: a partir de migdia teòricament m’hi podràs trobar. M’agradaria parlar amb tu de moltes coses. Últimament m’he distanciat molt de les activitats públiques, i pense distanciar-me’n del tot. Però la meua curiositat pel tema hi continua.

Una abraçada.

Manuel Broseta Pont (Banyeres, 1932 – València, 1992)

Polític i catedràtic de dret mercantil a la Universitat de València, va ser degà de la Facultat de Dret el 1970. Va distingir-se per la seua implicació tant amb l’antifranquisme com amb el valencianisme, i va ser una de les figures més destacades de la Transició valenciana. President de la Junta Democràtica del País Valencià, constituïda el 1975 amb el suport del PCE, dos anys després participaria en el Congrés de Cultura Catalana. Al final dels setanta viraria políticament cap al centre-dreta i l’anticatalanisme. Senador per UCD i secretari d’Estat per a les Comunitats Autònomes, el 1982 abandonà la política activa per a dedicar-se al seu despatx professional i a la docència universitària. A principis dels noranta tornà a involucrar-se en política des d’unes posicions conciliatòries a favor d’un pacte lingüístic. Va ser assassinat per ETA el 15 de gener de 1992.

Compartir el artículo

stats