Suscríbete

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

"He dimitit de tot el que puga ser possible dimitir, que és ben poc. Ja m’he cansat, fill meu"

A Adolf Pizcueta i Eliseu Climent.

Pizcueta junto a Fuster Levante-EMV

18-1-1971

Sr. Adolf Pizcueta

Benvolgut amic:

A través de Ventura, he estat al corrent del bon èxit de la seua operació i de la progressiva recuperació de la seua salut. N’estic ben content, per vostè i per tots. Ja sap que és una persona «imprescindible», i no solament ens «convé» conservar-lo molts anys, sinó també conservar-lo en «bon estat»...

L’altre dia, incidentalment, Sanchis Guarner em parlà d’una pròxima reunió del Patronat de la Huguet. Em sembla que volien convocar-la encara en aquest mes. A mi, se m’han complicat una miqueta les coses, i no em serà possible d’assistir-hi fins a entrat febrer. Naturalment, això no ha de ser obstacle perquè el Patronat es reunesca com i quan més interesse als seus membres. Més encara: jo m’estimaria més «fer fugina» en les pròximes reunions. No tinc gens de ganes de tornar-me a barallar amb Manolo Sanchis.

Li escric ara, a vostè, precisament per això. La sessió reglamentària de repartir cèntims podrien celebrar-la a València, si vostè no es troba d’humor per desplaçar-se a Castelló. I sense la meua presència tot aniria com una seda... En cas contrari, ja faré el que vostè «mane», i pujaré a Castelló a vice-presidir el que convinga.

Els millors records de

Joan Fuster

10-XI-1971

Benvolgut amic Pizcueta:

Fa temps que em sent «fatigat» —físicament i moralment— de certes coses que passen en el nostre petit món «valencianista». Aquests últims dies, la meua capacitat d’aguant ha arribat al límit, i no tinc més remei que «autojubilar-me». En la carta adjunta li formalitze —vostè n’és el president— la dimissió del meu càrrec en el Patronat de la Fundació Huguet. Vull que considere estesa la dimissió a les meues intervencions en Bibliovasa i en qualsevol altre nivell més o menys representatiu. Com que vostè «està per damunt de tots», és a vostè que presente l’excusa i done informació.

Ja sap que, de tota manera, pot disposar de mi, incondicionalment com a amic, i en tot allò que puga ser útil en els esforços col·lectius.

«he dimitit de tot el que puga ser possible dimitir, que és ben poc. Ja m’he cansat, fill meu»

10 novembre 1971

Sr. Adolf Pizcueta

President del Patronat de la «Fundació Huguet»

Castelló de la Plana

Distingit senyor i benvolgut amic:

Per raons personals que no val la pena d’explicar, he de dimitir de membre del Patronat de la Fundació Huguet. Espere que, segons les prescripcions fundacionals, seré substituït per la persona que oportunament vaig designar i que ara confirme, Eliseu Climent Corberà, al qual comunique ara mateix la meua decisió.

No sabria firmar aquesta

10-XI-1971

Liseín:

Ara acabe d’enviar una carta al senyor Pizcueta en la qual presente la dimissió de membre de la Fundació Huguet. Això vol dir que tu m’heretes en vida, i que, teòricament, des d’ara, ja ets vice-president de la Fundació. L’enhorabona.

També he dimitit de Bibliovasa, i de tot el que puga ser possible dimitir, que és ben poc. Ja m’he cansat, fill meu.

Confie que les gestions amb la GEC hauran estat positives.

Besets a la Rosa. Abraçades

Adolf Pizcueta.

18 de gener de 1971 i 10 de novembre de 1971. En la primera de les quatre cartes, Joan Fuster demana a Adolf Pizcueta, president del patronat de la Fundació Huguet, que l’excuse d’assistir a la pròxima reunió de l’entitat. També hi fa referència a algun desacord amb Manuel Sanchis Guarner, membre igualment del patronat. Fundada per voluntat testamentària del prohom castellonenc Gaetà Huguet amb l’objectiu de promoure el valencianisme cultural i en particular la difusió del valencià, el seu primer patronat, constituït el 1962, comptava amb Pizcueta i Fuster com a president i vicepresident, respectivament, amb Ferran Sanchis com a secretari, i Manuel Sanchis Guarner i Emili Beüt, entre altres, com a vocals. En la segona carta, datada deu mesos després, un Fuster «fatigat», físicament i moralment, i visiblement irritat, dimiteix de tots els seus càrrecs, tant en la Fundació Huguet com en Bibliovasa, una societat dedicada a la publicació de llibres de bibliofília. En la tercera, datada el mateix dia, presenta formalment la dimissió i proposa com a substitut Eliseu Climent. I en la quarta, ho comunica a Climent, que havia «d’heretar en vida» l’escriptor, si més no, en el càrrec que aquest ocupava en la fundació. Sembla que el disgust de Fuster estava relacionat amb les dificultats de finançament i de gestió de l’escola Tramuntana, la pionera de les escoles en valencià, oberta el 1968, amb el suport, entre d’altres, de la Fundació Huguet. La dimissió no es va fer efectiva i Fuster no sols continuà com a vicepresident de l’entitat, sinó que el 1988, en dimitir Pizcueta per raons d’edat, un any abans de la seua mort, en va ser elegit president.

Compartir el artículo

stats