Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

"Em fa la impressió que en Max [Cahner], arran dels Octubre, se’n tornà a casa enfadat amb mi. Un error com una catedral"

A Teresa Lloret. 10 de setembre de 1970 En la primera carta Fuster fa referència a la veu «Burjassot» que Teresa Lloret havia redactat per a la Gran Enciclopèdia Catalana. També hi al·ludeix al llibre Literatura catalana contemporània amb el qual Max Cahner volia inaugurar la seua nova editorial, Curial, en la qual també treballava Teresa Lloret. Fuster compara la seua edat i estat de salut amb la que tenia quan va escriure Nosaltres, els valencians (1962), llibre amb el qual es va iniciar Edicions 62, la primera aventura editorial de Cahner. 14 de desembre de 1974 En la segona, Fuster al·ludeix a la inauguració de la llibreria Set i mig d’Alacant, en la qual va fer un discurs, i a una representació extraordinària del Misteri d’Elx, el 29 de desembre de 1970, amb motiu dels 600 anys de l’aparició de la Mare de Déu, a la qual van assistir Teresa Lloret, Josep M. Muñoz Pujol, Max Cahner i Eulàlia Duran. El programa del viatge a què fa referència al final de la carta és el que faran a Grècia tots cinc, junt amb l’hel·lenista Alexis E. Solà, i que iniciaran el 26 de desembre següent. Fuster, de qui hi ha una foto amb Teresa Lloret davant l’Acròpoli, es va negar a pujar també fins a la de Lindos, en l’illa de Rodes, perquè l’únic mitjà de locomoció possible eren uns ases que duien els turistes amunt i avall. 16 de novembre de 1978 En la tercera, Fuster respon a la invitació per a participar en la celebració dels deu anys de la llibreria de la Rambla de Tarragona. L’escriptor havia participat ja, deu anys abans, el 14 de desembre de 1968, en la inauguració de la llibreria, junt amb M. Aurèlia Capmany i Josep M. Llompart, i els llibreters volien comptar de nou amb els tres. Fuster voldria anar-hi i aprofitar el viatge per anar també a Barcelona, a la Nit de Santa Llúcia. Però no sap com traure’s de damunt tanta feina, que l’escriptor detalla a la seua amiga i que va en contra dels seus propòsits de viure una ancianitat tranquil·la. Estava a punt de fer 56 anys. 17 de novembre de 1981 En l’última carta, Fuster descriu minuciosament a Teresa Lloret el programa del seu viatge a Barcelona entre el 24 i el 28 de novembre. Un programa atapeït, que inclou l’assistència a la inauguració d’una exposició d’Andreu Alfaro (el 25), la presentació de la discografia completa de Raimon a la Fundació Miró, a càrrec de Joan Fuster i Narcís Serra, alcalde de Barcelona (el 26) i l’homenatge al mateix Fuster per part de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, en un acte al Paranimf de la Universitat de Barcelona al qual van assistir més de cinc-centes persones (el 27). Els altres dos dies, el 24 i el 28, calia reservar-los per complet per al viatge d’anada i el de tornada, respectivament. Fuster pretenia també tenir un sopar amb Max Cahner, aleshores conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i «les amistats de sempre», entre les quals Teresa Lloret i el seu marit. La carta es tanca amb «Abraçades a tota la tribu, i petonets», que en aquest cas cal entendre sobretot com la família de Teresa.

Fuster, amb Teresa Lloret, Alexis E.Solà i Josep Maria Muñoz Pujol, davant l’Acròpoli en el viatge a Grècia que van començar a finals de 1974. Arxiu Teresa Lloret.

Sueca, 10 de setembre de 1970

Benvolguda Teresa:

L’article de Burjassot em sembla molt potable, i crec que no te n’has de preocupar més. Hi he fet un parell d’observacions marginals que, en definitiva, tampoc no hi aporten cap extraordinària millora al paper.

Espero venir aviat: d’aquí a deu dies, o quinze. Encara no ho he decidit, però abans d’acabar el mes.

Els Cahner em van dir que l’estada a Menorca us fou ben saludable. Bon profit. En Max vingué a Sueca ple d’energia: exigint coses estranyes. Té la pretensió que li escrigui «de nou» tot un llibre. Es pensa que jo tinc l’edat de l’època de Nosaltres, els valencians. Aleshores, imagina’t!, bevia Fundador i per mitjos litres diaris. Pots fer-te una idea de com era de sòlida la meva salut en aquells anys feliços. Ara he d’acontentar-me amb quatre xarrupadetes de uisqui, i amb un combustible tan tènue ¿com vols que escrigui? En fi... Records, abraçades, petons

Joan

Sueca, 14 de desembre de 1974

Benvolguda Teresa:

Gràcies pel text borgià, que acabo de rebre. És deliciós, i ja el faré servir més d’un cop.

Fou una llàstima que no vinguessis a Alacant l’altre dia. La festa quedà molt simpàtica i animada. Ara: hi feia tant de fred i la nit resultà tan inhòspita com aquella que vam passar quan vau venir a la representació del «Misteri». Aquestes ciutats «turístiques» són tremendament anodines. Al meu poble, almenys, hi ha un bar obert tota la nit...

Vindré el dia de Nadal, si Déu vol, amb un Taf o un Talgo o no sé què. Ja avisaré a en Max oportunament. He vist el programa del viatge i em sembla perfecte. Jo acabaré cansat com un burro, però

tot sia per vós,

Súnion dolcíssim;

tot sia per vós,

penyal amorós...

Abraçades a Josep Maria i petons per a tu i per totes les teves criatures

Joan

Sueca, 16 de novembre de 1978

Benvolguda Teresa:

Perdona que hagi tardat uns dies a contestar-te. No tinc temps de res: m’obliguen a corregir proves, a escriure pròlegs, a fer col·loquis, a assistir a reunions, a suïcidar-me amb enormes plats d’arròs, i quan em deixen a casa, damunt, he de redactar algun paper remunerat. I jo que m’esperava una ancianitat tranquil·la i dedicada a llegir llibres de Sèneca per preparar-me a ben morir com un estoic!

Bé. Els teus amics de Tarragona són molt amables en haver-se recordat de mi. Jo ara no sabria dir-te ni que sí ni que no. Encara no he pogut fer-me el calendari de les pròximes setmanes. En principi, volia venir a Barcelona, entorn del 13 de desembre, per allò de les rutines de la Nit de Santa Llúcia. Però, de moment, no m’hi decideixo. No sé com desempallegar-me de la feina pendent. Ni de la fatiga.

Digues-los, doncs, als de la llibreria, que, si puc, em sumaré a l’acte commemoratiu. Personalment, prou que em faria gràcia. Però que no hi confiïn gaire. Naturalment, si anés a Tarragona, continuaria fins a Barcelona.

Records a tothom.

Una abraçada de

Joan

Sueca, 17 de novembre de 1981

Donya Teresa Lloret de Muñoz,

Barcelona.

Teresa, carinyo, guapa:

Jo faré un «passatge» ràpid per Barcelona la pròxima setmana. Hi vindré el 24. El 23 compliré 59 anys, i assumiré solitàriament aquesta fatalitat. El 24, a mitja tarda, arribaré a Barcelona, i miraré d’instal·lar-me a casa dels Maluquer. Aquell mateix dia, si no m’erro, l’Alfaro inaugura una exposició. Hi seré, si puc. L’endemà, el 25, hi ha una presentació de l’«òpera» —òpera omnia— d’en Raimon. El 27, segons m’ha avisat Jaume Fuster, jo hauria de comparèixer a la Universitat. En l’endemig hi ha el dia 26. Com que penso tornar a Sueca el 28 (m’he de guanyar el jornal escrivint), el 26 podríem aprofitar-lo per un sopar afectiu dedicat al senyor Conseller. T’escric i et detallo el programa per veure si pots aconseguir que en Max hi sigui, perquè si no, ni tan sols el podré veure. Em fa la impressió que en Max, arran dels Premis d’Octubre, se’n tornà a casa enfadat amb mi. Un error com una catedral. D’altra banda, hauré d’aguantar (no li ho diguis a en Max!) odioses crítiques a en Max, i les he de superar. Tot això, com ja pots comprendre, em fot. Si el 26 al vespre ens podem reunir les amistats de sempre, on sigui, n’estaré ben content. A condició, és clar, que vingui el Conseller. I si no ve, perquè ha d’inaugurar alguna cosa, tant se val. Sigueu bondadosos amb mi. Ara li escriurem a en Max, per prevenir-lo. O li ho faré telefonar per l’Elisseín.

Abraçades a tota la tribu, i petonets.

Compartir el artículo

stats