Sueca, 10 de setembre de 1970
Benvolguda Teresa:
L’article de Burjassot em sembla molt potable, i crec que no te n’has de preocupar més. Hi he fet un parell d’observacions marginals que, en definitiva, tampoc no hi aporten cap extraordinària millora al paper.
Espero venir aviat: d’aquí a deu dies, o quinze. Encara no ho he decidit, però abans d’acabar el mes.
Els Cahner em van dir que l’estada a Menorca us fou ben saludable. Bon profit. En Max vingué a Sueca ple d’energia: exigint coses estranyes. Té la pretensió que li escrigui «de nou» tot un llibre. Es pensa que jo tinc l’edat de l’època de Nosaltres, els valencians. Aleshores, imagina’t!, bevia Fundador i per mitjos litres diaris. Pots fer-te una idea de com era de sòlida la meva salut en aquells anys feliços. Ara he d’acontentar-me amb quatre xarrupadetes de uisqui, i amb un combustible tan tènue ¿com vols que escrigui? En fi... Records, abraçades, petons
Joan
Sueca, 14 de desembre de 1974
Benvolguda Teresa:
Gràcies pel text borgià, que acabo de rebre. És deliciós, i ja el faré servir més d’un cop.
Fou una llàstima que no vinguessis a Alacant l’altre dia. La festa quedà molt simpàtica i animada. Ara: hi feia tant de fred i la nit resultà tan inhòspita com aquella que vam passar quan vau venir a la representació del «Misteri». Aquestes ciutats «turístiques» són tremendament anodines. Al meu poble, almenys, hi ha un bar obert tota la nit...
Vindré el dia de Nadal, si Déu vol, amb un Taf o un Talgo o no sé què. Ja avisaré a en Max oportunament. He vist el programa del viatge i em sembla perfecte. Jo acabaré cansat com un burro, però
tot sia per vós,
Súnion dolcíssim;
tot sia per vós,
penyal amorós...
Abraçades a Josep Maria i petons per a tu i per totes les teves criatures
Joan
Sueca, 16 de novembre de 1978
Benvolguda Teresa:
Perdona que hagi tardat uns dies a contestar-te. No tinc temps de res: m’obliguen a corregir proves, a escriure pròlegs, a fer col·loquis, a assistir a reunions, a suïcidar-me amb enormes plats d’arròs, i quan em deixen a casa, damunt, he de redactar algun paper remunerat. I jo que m’esperava una ancianitat tranquil·la i dedicada a llegir llibres de Sèneca per preparar-me a ben morir com un estoic!
Bé. Els teus amics de Tarragona són molt amables en haver-se recordat de mi. Jo ara no sabria dir-te ni que sí ni que no. Encara no he pogut fer-me el calendari de les pròximes setmanes. En principi, volia venir a Barcelona, entorn del 13 de desembre, per allò de les rutines de la Nit de Santa Llúcia. Però, de moment, no m’hi decideixo. No sé com desempallegar-me de la feina pendent. Ni de la fatiga.
Digues-los, doncs, als de la llibreria, que, si puc, em sumaré a l’acte commemoratiu. Personalment, prou que em faria gràcia. Però que no hi confiïn gaire. Naturalment, si anés a Tarragona, continuaria fins a Barcelona.
Records a tothom.
Una abraçada de
Joan
Sueca, 17 de novembre de 1981
Donya Teresa Lloret de Muñoz,
Barcelona.
Teresa, carinyo, guapa:
Jo faré un «passatge» ràpid per Barcelona la pròxima setmana. Hi vindré el 24. El 23 compliré 59 anys, i assumiré solitàriament aquesta fatalitat. El 24, a mitja tarda, arribaré a Barcelona, i miraré d’instal·lar-me a casa dels Maluquer. Aquell mateix dia, si no m’erro, l’Alfaro inaugura una exposició. Hi seré, si puc. L’endemà, el 25, hi ha una presentació de l’«òpera» —òpera omnia— d’en Raimon. El 27, segons m’ha avisat Jaume Fuster, jo hauria de comparèixer a la Universitat. En l’endemig hi ha el dia 26. Com que penso tornar a Sueca el 28 (m’he de guanyar el jornal escrivint), el 26 podríem aprofitar-lo per un sopar afectiu dedicat al senyor Conseller. T’escric i et detallo el programa per veure si pots aconseguir que en Max hi sigui, perquè si no, ni tan sols el podré veure. Em fa la impressió que en Max, arran dels Premis d’Octubre, se’n tornà a casa enfadat amb mi. Un error com una catedral. D’altra banda, hauré d’aguantar (no li ho diguis a en Max!) odioses crítiques a en Max, i les he de superar. Tot això, com ja pots comprendre, em fot. Si el 26 al vespre ens podem reunir les amistats de sempre, on sigui, n’estaré ben content. A condició, és clar, que vingui el Conseller. I si no ve, perquè ha d’inaugurar alguna cosa, tant se val. Sigueu bondadosos amb mi. Ara li escriurem a en Max, per prevenir-lo. O li ho faré telefonar per l’Elisseín.
Abraçades a tota la tribu, i petonets.
