Sueca 25 juliol 1956
Sr. Felip Mateu i Llopis.
Barcelona.
Distingit senyor:
M’han dit que heu publicat un treball sobre el segell dels Jurats i de la Batllia de Sueca, de 1368, i tindria un particular interès de llegir-lo. Us n’estaria molt agraït, si volguésseu indicar-me on podré localitzar-lo.
Si ho hagués sabut abans, us ho hauria fet demanar pel nostre bon amic Martínez-Ferrando, però ell ara ja és fora de València i —calcule— a punt de marxar de Barcelona. No em queda més remei, doncs, que adreçar-me a vós directament. Confie que em perdonareu la llibertat que m’hi prenc.
Disposeu de la nova amistat del vostre afm.
Joan Fuster
V/C. Sant Josep, 10. Sueca (València).
Barna, 27 juliol 1956
Sr. Joan Fuster
Sueca
Distingit amic:
He rebut la seua lletra del 25-7-56 i com a «papeles de negocios» tinc el gust de trametre-li un eixemplar del fullet separata del Boletin de la R.A.de la H. sobre el segell de Sueca.
Vaig enviar un altre fa temps a la Biblioteca d’eixa ciutat —la Municipal— però no sé si l’han rebut. Qui sí el va rebre va ser l’antic company i amic el secretari d’eixe Ajuntament Sr. Ramón Pastor.
Celebre que l’interesse este treball que com vorá no és més que la publicació d’un document segons el qual el segell de Sueca pareix que hauría de ser no un gos sino una rabosa. La muntanya de Cullera crec que encara es diu així i pense que els Jurats de 1363 van adoptar este tipo com a ja existent.
No he investigat sobre l’origen del segell oficial de hui peró em fa l’efecte de que deu ser un simbol parlant per lo de ca, can, com a afixe de Sue-ca,igual que per aci porten un ca Calella,Canet,etc.etc.
Quan V. va vindre a donar una conferencia a l’Institut d’Estudis Hispanics vaig pregar que li diguessen que no podía assistir per tindre jo una altra a la mateixa hora; no sé si lí ho digueren.
Aprofite esta ocasió per a saludar-lo i restar seu afm.
Sr. Felip Mateu i Llopis.
Barcelona.
Sueca 23 septembre 56
Sr. Felip Mateu i Llopis.
Barcelona.
Distingit amic:
Confie que em perdonareu el fet d’haver deixat passar tant de temps sense contestar la vostra amable carta de 27 juliol i sense agrair-vos la separata del vostre article que vàreu enviar-me. L’estiu i la feina alhora —tot i que són coses ben difícils de compaginar— m’havien obligat a descurar la meua correspondència. Tingueu per segur que la tardança no ha significat oblit. I no cal dir que us sóc deutor de la més sincera gratitud per les vostres atencions.
L’article sobre el segell de Sueca m’ha interessat molt. És curiosa la presència d’una rabosa en l’emblema dels Jurats del meu poble. No puc imaginar-me a què obeiria.
La hipòtesi d’una relació amb la muntanya de Cullera no em sembla gaire probable: això de «monte de las zorras» put a toponímia del XVIII; no n’estic segur, però un bon amic que fa de cronista local és de la mateixa opinió (ell creu, encara, que el nom de «monte de las zorras» és obra d’un secretari d’ajuntament una mica manifasser que hi hagué a Cullera el segle pasat).
Aquesta mateix amic em diu que ha vist, a l’Arxiu del Regne, un altre segell de paper, dels Jurats de Sueca, pertanyent al XVII, en el qual ja apareix el gos lligat a l’arbre. Tampoc no en veig massa clar l’origen. Algun historiador —diguem-ne historiador— suecà reporta una sospitosa llegenda que protagonitzaria el rei Jaume: el rei deixaria lligat el seu gos a una figuera que hi hauria a les afores de Sueca… No crec que açò siga una tradició popular. El mateix autor n’inventà una altra, del meteix tipus, per explicar l’existència d’una senyera que tenim per ací, i la tal senyera, segons vaig comprovar en uns papers de l’Arxiu Municipal, és del segle XVI.
En fi, aquestes coses no tenen sinó un interès molt limitat. De tota manera, és llàstima que aquest poble, com la majoria dels pobles valencians, manque d’un benemèrit erudit local, honest i treballador, que vaja posant en clar la seua humilíssima història. Però ací, per tot el País Valencià, la gent està tan «materialitzada», o més exactament, tan estupiditzada! És dolorós de veure a quin extrem hem arribat com a «poble», a quin grau d’inconsciència i desarrelament…
Us repetesc el meu agraïment. Ja em van donar el vostre avís, quan la meua lectura a l’Instituto de Estudios Hispánicos: més gràcies.
Un cordial record del vostre afm.
Joan Fuster
