Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

"Sóc, en el fons, allò que se’n diu un erudit local. Però frustrat, és clar"

«sóc, en el fons, allò que se’n diu un erudit local. Però frustrat, és clar»

S., 26-v-67

Benvolgut amic Carbonell:

Ahir, quan tu i Ricard vau marxar, vaig estar repensant allò que havies dit: que no era fàcil fer, de memòria, una llista de cent entrades «etnogràfiques» locals per a l’Enciclopèdia. Vaig concloure que fàcil, precisament fàcil, potser sí que no ho era; però tampoc difícil. I com que ja no havia de preparar la conferència de Mallorca, vaig dedicar-me a l’operació de «recordar» mots i termes folklòrics fins arribar als cent. I, en efecte, la cosa em va sortir amb una certa fluència. Ací en tens, adjunt, el resultat. No penso cobrar-te la feina. Ja posat a la màquina, vaig estar a punt de redactar el text definitiu per a l’obra «que tan acertadamente Vd. dirige». Però vaig fer marxa enrera de seguida. L’Enciclopèdia està destinada a lectors honorables, i jo m’hauria inclinat a escriure unes definicions més aviat còmiques. Naturalment, no tinc la pretensió que les 100 entrades que t’envio siguin les que calien: en són unes, però; i la majoria, inevitables… Després d’haver fet aquesta prova de gimnàstica vernàculo-intel·lectual, em sento bastant satisfet de mi mateix: sóc, en el fons, allò que se’n diu un erudit local. Però frustrat, és clar.

Fins aviat i abraçades

1. all-i-pebre. Plat típic de l’Albufera et ses environs; no és recomanable als estómacs delicats ni a les persones aprensives.

2. arnadí: Ja figura al Fabra; és un dolç típic de Setmana Santa a la Ribera de Xúquer.

3. orxata: Ja se sap: per refrescar, a l’estiu.

4. torrons: Poden ser d’Alacant, de Xixona, «de gat», etc. En l’Edat Mitjana en fabricaven uns que es deien «torrons d’alegria».

5. paella: bon profit.

6. arròs: La part «gastronòmica» d’aquest article admet quantitats considerables d’accepcions, variants o etc.: «arròs amb fesols i naps» (per don Teodor Llorente), «a. a banda», «a. amb costra», «a. amb capetes de torero», «a. amb panses», «a. amb anguiles», «a. amb granotes», «a. amb pelletes de bacallà», I així fins a l’infinit.

7. coca d’aire: en castellà, panquemados; al meu poble, panous.

8. almoixàvenes: pastissos de dolç; típics de Xàtiva; només es fan i es mengen un dia a la setmana, durant la temporada que va de Sant Antoni a Carnestoltes.

9. tàrbena: sobrassada a l’estil mallorquí; pren el nom de Tàrbena, és clar, on parlen mallorquí; però podia fabricar-se a qualsevol lloc i rebre aquest nom.

10. porquejada: operació de matar el porc, amb totes les conseqüències, maniobres i rituals; no figura al Fabra en aquesta accepció; quan jo era petit, a casa meva mataven el porc, i el dia era una gran festa.

11. botifarres: potser convé advertir que les valencianes són molt distintes de les del Principat; de vegades, la gent del Nord s’emporta una desagradable sorpresa quan, a València, en un restaurant, demana «botifarra»…

12. blanquet: reserves idèntiques a les anteriors, quant a l’accepció «botifarró prim etc». del Fabra.

13. pastís de glòria.

14. piuletes: dolç de massapà, típic a la ciutat de València, el dia de St. Donís.

15. Un coet.

16. tronador: dolç de massapà, típic a la ciutat de València, el dia de St. Donís.

17. Un coet.

18. cafè-licor: beguda nacional de la ciutat d’Alcoi; respon a fórmules privatives.

19. carnot: a Dénia, un líquid relativament alcohòlic, de color verd, fet amb saníssimes herbes de la muntanya; els humoristes locals en diuen també «el whisky dels pobres». Begudes similars, amb altres noms, apareixen a diversos pobles de muntanya del País Valencià.

20. flaó: pastís típic de Morella, de Nadal, fet amb mató i ametlles rallades.

21. coques: N’hi ha tantes i tan variades, que no acabaríem mai de ressenyar-les. A la Plana en fan una que es diu «coca mal feta», i que vés a saber quin gust té. En fan de dolces i de salades, amb farina de forment o amb farina de blat de moro, etc.

22. miques: plat de calent.

23. giraboix: mena d’allioli amb —afegits— cebes, bacallà (anglès i de la part de la cua), nyores, patates, un trosset de col i alguna cosa més (tot cuit, és clar). És propi de les comarques del Sud. «Si la Reina sabera / lo que és giraboix, / a Xixona vendria / a llepar el boix».

24. casca: dolç propi de Nadal, etc.

25. orelletes: «fruta de sartén», dolceta i innocent.

26. rombet: plat de les terres muntayenques del Nord del País Valencià («patatas, carne de cordero, caracoles blancos, guindillla i salsa de almendra picada»: et passo la fórmula per si la teva dona vol fer-te’n per sopar, algun dia).

27. peladilles: la paraula deu ser un castellanisme intolerable; però són famoses les d’Alcoi.

28. pamfigo (o panfigo): figues seques i ametlles, premsades en forma de pa. Quan jo era petit era menjar de pobres; ara ja no en fan, perquè resultaria molt car.

29. garrofetes: «huevas de melva, saladas, secas y prensadas» (Alacant) (!)

30. olla: en l’article olla (gastr.) no us descuideu l’accepció «olla de capellà».

31. dolçaina.

32. xirimita: vid. dolçaina.

33. tabalet.

34. l’u.

35. l’u i el dos.

36. l’u i el dotze.

37. xàquera vella.

38. albada.

39. folies.

40. bolangera.

41. dansa del vetlatori.

42. dansades.

43. copeo de Bocairent.

44. jota.

45. ball pla.

46. ball redó.

47. balls del torneig, dels torners, dels tornejants.

48. balls dels bastons, de les vetes, de les espases, dels garrots; ball perdut, etc.

49. muixeranga d’Algemesí.

50. bandes de música.

Del núm 31 fins ací, com salta a la vista, es tracta de folklore musical i coreogràfic.

51. ball de Torrent: pantomima popular, avui ja perduda, que constituïa una les coses més singulars del folklore valencià; hi ha una certa bibliografia sobre el tema.

52. festes de carrer.

53. misteris: els desapareguts del Corpus, de València; el d’Elx; les representacions tipus «loa de Todolella», etc.

54. milacres o miracles: festa de sant Vicent Ferrer, a València.

55. moros i cristians: i vocabulari adjacent: filada, alardo, etc.

56. carxofa de Silla

57. roques: Corpus a València.

58. àguiles del Corpus: id.

59. la Moma: id.

60. la Degolla: id.

61. porrat: el senyor Miracle ha afegit aquest mot al Fabra.

62. falles, i

63. llibret de falla, que potser mereix una entrada autònoma, perquè al capdavall ha esdevingut un gènere literari local, com els

64. col·loquis van ser-ho en el segle XVIII i principi del XIX.

65. fogueres: festa a Alacant.

66. gaiates: festa de Castelló de la Plana.

67. clavaris, i

68. majorals, en el sentit de ‘majordoms d’una festa, d’una confraria, etc.’ .

69. traca.

70. masclet, mascletada.

71. engraellat.

72. cordada.

73. nit de l’albada.

74. nit del foc.

etc. És el vocabulari de la pirotècnia i de les dues manifestacions pirotècniques principals (74-València, 73-Elx), que podria allargar-se bastant.

75. pelegrins de les Useres: estranya operació penitencial que foten uns tios de les Useres, els quals fan a peu el camí del seu poble al santuari de St.Joan de Penyagolosa, a través de muntanyes passablament incòmodes. Els pelegrins es deixen barba a posta, i porten hàbits obscurs i quantitats enormes de creus i amulets. L’article mereixeria anar il·lustrat amb fotos.

76. endemoniats de la Balma. Ja no n’hi ha, perquè la gent d’ara no creu en el dimoni. Existeix bibliografia sobre el tema.

77. sants de la Pedra: Sant Nin i Sant Non. Molta devoció agrària; ermita a Sueca.

78. fira de l’escuradeta: establerta als voltants de la Seu de València entre les festes de la Mare de Déu dels Desemparats i la del Corpus; hi venen cossis, cassoles i altres recipients de terrissa, (escurada), i sobretot, objectes similars en tamany molt petit, que serveixen de joguines a les criatures (escuraeta). Molt típiques de la fira són les campanes de terrissa, però ja entren en decadència perquè comencen a introduir el plàstic en la confecció de les truges (o tremuges, perdó)…

79. bous: o sigui, toros. Particularitats de la festa taurina a nivell local: «bou embolat», etc.

80. joc de pilota. Esport típic, considerablement original. Admet un cert detall de vocabulari: raspall, llargues, ferir, trinquet, val i 15, val i 30, etc. També convindria ressenyar-hi alguns dels jugadors més cèlebres. El joc de pilota valenciana es manté encara.

81. corregudes de joies. Un altre esport local, però ja extingit. Era una mena de derby rural. Les bèsties utilitzades en la cursa eren els cavalls i les haques o egües emprats en el treball del camp.

82. tirades. Caça d’ocells «aquàtics» a l’Albufera i pobles immediats (Cullera, Sueca, Sollana, etc.). Important.

83. truc. Jocs de cartes considerat com a autòcton. Potser no ho és tant com els indígenes diuen, però tant se val.

84. Sant Donís, o sant Dionís, o sant Denís, o santcomsendigui: Dia 9 d’Octubre, aniversari de la conquesta de València pel rei Jaume I. Els joves obsequien les joves (s’entén, cadascú la seva) amb la «mocadorà», que consisteix en un mocador de seda (o que ho sembli) ple de dolços (vid.piuleta i tronador) i de regals una mica més valuosos (un anell, unes arracades, un paquet d´accions de la Hidroelèctrica, etc.)

85. bultos de Sant Esteve: La paraula bultos no és gens catalana, ja ho sé, però jo no en tinc la culpa. Es tracta d’uns ninots de grans dimensions, que, col·locats a l’església parroquial de Sant Esteve de València, representen el bateig de sant Vicent Ferrer.

No sé si encara funciona, això.

86. Sant Bult: Aquí diem «bult», no «bulto». És una imatge de Jesucrist molt popular, a València.

87. catxerulo i

88. milotxa són les denominacions locals de l’estel que els nens fan volar per Pasqua Florida. L’afició local és intensa. Hi ha catxerulos pintats per Sorolla, per Pinazo, per mi. «Pepito plorava, / Pepito plorava, / perquè el catxirulo / no li s’empinava». «Empinar» és un mot equívoc: «empinar-se-li» = «trempar».

89. xala: en cast. «juerga» (em sembla que ja ho consigna el sr. Fabra), però amb un matís especial.

90. jocs infantils: tants com se’n vulgui.

91. xurro: 1) valencià de parla castellana; 2) aragonès; 3) en general, tothom que parli en castellà. Consigna: «si diu ‘ocho’, tira-li!»

92. blavet: nadiu de les comarques de la Marina.

93. rabuts de Tàrbena: descendents de xuetes, immigrats a Tàrbena després de l’expulsió dels moriscos.

94. roder: bandoler; solia estar al servei d’algun cacic; vid. Entre naranjos, de don Vicent Blasco.

95. blasquisme: Ara que cito don Vicent, potser convindrà que obriu a l’Enciclopèdia un article s.v. blasquisme, en el qual s’exposin la vida i els miracles dels seguidors polítics del novel·lista. No sé si això encara correspon a la jurisdicció del col·laborador que faci «etnografia» i «folklore», o bé heu de passar-lo a l’especialista en història política contemporània.

96. barraca.

97. riu-rau.

98. alqueria.

99. mas, masia, maset. Són les formes típiques de l’habitació rural.

100. ceràmica: amb les nombroses especialitats (actuals o històriques) d’aquesta artesania (Paterna, Manises, l’Alcora, Agost, etc.).

I com la ceràmica, potser també alguna altra «artesania» local.

I ja està bé.

Compartir el artículo

stats