Joan Miró
30-I-72
Benvolgut amic:
He passat uns dies a Barcelona i amb els Gaspar hem estudiat la manera de com caldria fer-ho per a organitzar una exposició de les meues obres a València. Ja us tindran ells al corrent de totes les gestions.
Jo voldria molt que tot anés bé i arribar a un resultat eficaç.
Us saluda ben cordialment,
Joan Miró
24-III-1975
Benvolgut i admirat Joan Miró:
Fa uns mesos, els amics Gaspar van enviar-me «l’hors commerce» que heu tingut la gentilesa de dedicar-me. Un mínim de bona educació m’obligava a donar-vos-en les gràcies de seguida. Però vaig pensar que potser fóra millor donar-vos-les d’una altra manera, menys circumstancial, i ara ja ho puc fer. Es tracta d’un vell llibret meu, que aquests dies surt reeditat en la versió castellana, i un exemplar del qual us adjunto. Si teniu un moment per fullejar-lo, prou hi podreu comprovar com, fa més o menys vint anys, ja teníeu en mi un «incondicional» absolut. Estaré molt content de poder fer-vos arribar, també, la nova reedició catalana d’aquest text, dins el volum IV de les meves Obres Completes, que sortirà entorn de Sant Jordi. Accepteu-me aquests papers com una mostra d’una ingènua –jo no sóc un crític d’art– però irreversible fidelitat a la vostra obra.
Amb tot l’afecte possible,
Senyor Joan Fuster
Sant Josep, 10
Sueca
València
Benvolgut amic:
Us agraeïxo ben sincerament el llibre que m’haveu enviat i la dedicatòria amb la què l’enriquiu.
Molt just tot el vostre texte, i jo, personalment orgullós d’ésser-ne un dels protagonistes.
Ben cordialment, i un fort abraç,
Joan Miró
Barcelona, 9 oct. 1981
Estimat Joan Fuster:
En tornar d’un viatge m’he assabentat de l’atemptat que has sofert a casa teva. I no tinc paraules per expressar tota la meva indignació.
De tot cor m’ofereixo per contribuir a reparar com sigui els danys que t’han causat i, no cal dir-ho, per solidaritzar-me amb tu i tot el que representes.
Una forta abraçada de
Antoni Tàpies
