Suscríbete

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

"M’he assabentat de l’atemptat que has sofert a casa teva. I no tinc paraules per expressar tota la meva indignació"

30 de gener de 1972 En la primera carta, un Joan Miró de 79 anys, escriu a Joan Fuster, que encara no havia fet els 50, per informar-lo que havia estat estudiant amb els galeristes de la Sala Gaspar de Barcelona la possibilitat d’exposar les seues obres a València. No sabem com va anar la gestió, però la Galeria Punto de València, inaugurada aquest mateix any de 1972 en l’avinguda del Baró de Càrcer, va organitzar l’any següent una exposició de Joan Miró, el catàleg de la qual incloïa una «Oda a Joan Miró» de Joan Brossa. Tres anys més tard, Joan Fuster agraïa a Joan Miró la litografia que li havia enviat, dedicada, a través dels galeristes Gaspar. En agraïment, l’escriptor li enviava un exemplar de la versió castellana del seu llibre El descrèdit de la realitat, que acabava d’aparèixer i prometia enviar-li també la reedició catalana del llibre publicat inicialment el 1955 i recollit en el volum IV de les seues Obres Completes, en el qual parlava en termes elogiosos de la pintura de Miró. Al seu torn, Joan Miró agraeix –en la tercera carta– a Fuster tant l’enviament d’El descrèdit de la realitat com les apreciacions que li dedica en el llibre. En l’última carta, datada el 9 d’octubre de 1981, Antoni Tàpies se solidaritza amb Joan Fuster, que havia estat objecte d’un atemptat amb bomba un mes abans, l’11 de setembre, i s’oferia a contribuir en la reparació dels danys causats. Val a dir que l’atemptat, del qual es van complir quaranta-un anys diumenge passat, no va ser qualificat en el seu dia de terrorista –tot i que va estar a punt d’endur-se per endavant la vida de sis persones– ni d’assassinat frustrat. Només es van tenir en compte els danys materials. Els que el van cometre i els que el van encarregar han quedat impunes.

Joan Miró

30-I-72

Benvolgut amic:

He passat uns dies a Barcelona i amb els Gaspar hem estudiat la manera de com caldria fer-ho per a organitzar una exposició de les meues obres a València. Ja us tindran ells al corrent de totes les gestions.

Jo voldria molt que tot anés bé i arribar a un resultat eficaç.

Us saluda ben cordialment,

Joan Miró

24-III-1975

Benvolgut i admirat Joan Miró:

Fa uns mesos, els amics Gaspar van enviar-me «l’hors commerce» que heu tingut la gentilesa de dedicar-me. Un mínim de bona educació m’obligava a donar-vos-en les gràcies de seguida. Però vaig pensar que potser fóra millor donar-vos-les d’una altra manera, menys circumstancial, i ara ja ho puc fer. Es tracta d’un vell llibret meu, que aquests dies surt reeditat en la versió castellana, i un exemplar del qual us adjunto. Si teniu un moment per fullejar-lo, prou hi podreu comprovar com, fa més o menys vint anys, ja teníeu en mi un «incondicional» absolut. Estaré molt content de poder fer-vos arribar, també, la nova reedició catalana d’aquest text, dins el volum IV de les meves Obres Completes, que sortirà entorn de Sant Jordi. Accepteu-me aquests papers com una mostra d’una ingènua –jo no sóc un crític d’art– però irreversible fidelitat a la vostra obra.

Amb tot l’afecte possible, 

Senyor Joan Fuster

Sant Josep, 10

Sueca

València

Benvolgut amic:

Us agraeïxo ben sincerament el llibre que m’haveu enviat i la dedicatòria amb la què l’enriquiu.

Molt just tot el vostre texte, i jo, personalment orgullós d’ésser-ne un dels protagonistes.

Ben cordialment, i un fort abraç,

Joan Miró

Barcelona, 9 oct. 1981

Estimat Joan Fuster:

En tornar d’un viatge m’he assabentat de l’atemptat que has sofert a casa teva. I no tinc paraules per expressar tota la meva indignació.

De tot cor m’ofereixo per contribuir a reparar com sigui els danys que t’han causat i, no cal dir-ho, per solidaritzar-me amb tu i tot el que representes.

Una forta abraçada de

Antoni Tàpies

Compartir el artículo

stats