V a ser una partida en la que hi jugaven dues parelles amb llurs feridors, que començava amb la igualada a 15, i que era la final d'un Trofeu, i que hagueren dos jocs de val net, per als que estaven al rest, i, quatre o cin val-i-quinze, que, també, perderen els qui tenien val. Açò és poc més o meyns el que hi passà el dissabte 4 d'abril al Pelayo, en qui hi jugaven, pels blaus, Soro III i Dani, i Oltra a la treta, contra els vermells Genovés II, i, Solaz i Aragó ferint, en la final del Trofeu Universitat. Que en una partida hi hagueren tants val dóna idea de què hi hagué una lluita intensa; potser algú pensarà que el resultat de 60-45 a favor del duo Genovés -Solaz fóra massa fàcil, però està equivocat perquè els quatre jugaren moltíssim, havent quinzes de gran qualitat que foren ovasionats justament: també hi hagueren alguns fallos, perquè es jugà tant que era precís que algun hi haguera.

Era la final d'eixe Trofeu, i això hi feu que al trinquet acodira molta gent que acabà satisfeta i contenta d'haver presenciat una partida memorable.

Soro respongué bé, el mateix que Dani, amb alguns fallos; els vencedors, Genovés II i Solaz, inmillorables, i, afegir, que el Magnífic Rector de la Universitat i altres càrrecs presenciaren com a bon aficionats eixa final que es disputava.I jo afegiria que va ser la partida de dos val net i quatre o cinc val-i-quinze, per recordar-la