La partida del dissabte al Pelayo no era competitiva,ja que l'actual de la Copa Diputació està casi acabant-se, però no obstant això, ens varen aplegar prou gent, perquè en ella figuraven superiors elements, dels què l'afició no es cansa de verure'ls repetidament. Diga'm vosté lector si no és veritat que no es cansem de què es repetisca l'enfrontament de figures com, entre altres, dels Genovés-Àlvaro,i, poder llegir en la nostra llengua a un servidor, encara què, per desgràcia sigam poquets els que ens agrada llegir el que passà al trinquet i com allí es parla.

En eixa partida dos trios; en començar al dau els rojos, Àlvaro, Jesús i Oñate, i, l'almic Oltra ferint, i els blavets Genovés, Raül i Herrera, i, que essent anunciada a las 5,30, de bona veritat eren casi les 6, quan després d'un retràs més o meyns justificat, però que l'empresa Val Net havia casi acabat, començaren d'iguals a 15 habitual.

Des de l'inici es jugà molt bé i amb gana, igualant a 20 anant-se'n davant els vermells, dos jocs (30-20), però els altres hi feren igual (30-30); seguiren alternant igualant a 35, i a 40; fins aleshores (perdó Sr. Rus), els rogets sempre davant, i els germans Soro cantant rojos i donant de a 5 i de a 10, però, vingué la tronada, i sense baixar el to de les jugades, amb quinzes en els que, alguns d'ells es jugà més que en una partida, en eixos 40 es quedaren els d'Àlvaro, guanyant els que prengueren. De bona veritat Àlvaro tenia ganes de victòria, jugant molt bé,igual que Jesús i Oñate, però per desgràcia, i, es clar pels altres, Raül i Herrera i el Genovés, des mitjan partida, superioríssims: Herrera desconegut, fent quinzes de categoria, Raül ja no es pot dir més: no en fallà ni una, i vingué a la llotgeta del dau, i li pegà al seu iaio, i per ùltim el Genovés, que per retrassarse-se moltes voltes Raül, casi no hi havia jugat, va ser indomable, tornat-ho tot, i, resultant una bona partida que va complir el que tothom esperava, eixir contents.