No hi sóc massa amic de la "caixa tonta" que és la tele, i fins el divendres passat per la nit no em vaig enterar de la defunció del meu bon amic Arturo Tuzón, per un amic d'ací, de l'Alcúdia, dels que anem cada dissabte al Pelayo. No cal dir la impressió que em va causar la trista notícia, ja que encara tinc el record dels dos germans quan iniciaren la nova época del trinquet. Déixa memòria sé que Arturo era, sobre tot, un gran aficionat i d'una cordialitat il.limitada, d'una franquesa inhabitual, que el feia ser, el que hi va ser, un home bo, que es feia voler per tothom que el tractés.

Serà per a mi i per a l'afició un record imborrable. Recorde que a l'inici els dos germans abraçaren a un servidor i al malaguanyat Llorenç Millo, amb una cordialitat forta i sincera de la que guarde record imborrable.

I qué puc dir després del que tots els amics han dit d'ell, sinò que seguiré recordant-lo cóm era, un home b0, a qui estimava de veritat.

Dencanse en pau l'amic Arturo Tuzón!